{"id":118103,"date":"2022-02-04T10:08:58","date_gmt":"2022-02-04T13:08:58","guid":{"rendered":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/?p=118103"},"modified":"2022-02-04T10:09:04","modified_gmt":"2022-02-04T13:09:04","slug":"anatomia-del-penal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/","title":{"rendered":"Anatomia del penal"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El professor de Filosofia i Metaf\u00edsica de la Universitat de Durham, Stephen Mumford, va explicar al seu tractat sobre futbol, Football, the Philosophy Behind the Game (Polity, 2019), que part del secret d&#8217;aquest esport \u00e9s que ning\u00fa sap mai qu\u00e8 passar\u00e0, i \u00e9s aqu\u00ed on resideix el seu inter\u00e8s. Dins aquesta incertesa, relata, el punt de penal t\u00e9 un significat especial. \u00c9s on m\u00e9s emoci\u00f3, angoixa i alegria es pot concentrar, especialment durant una tanda de penals. I, segons ell, \u00e9s un dels moments del partit que els jugadors no poden controlar: el porter no pot controlar cap a on dispara el llan\u00e7ador i viceversa, encara que a vegades s\u2019intenti enganyar el contrari. <\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[225,31],"tags":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v16.6.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<meta name=\"description\" content=\"Al futbol, el penal \u00e9s un concepte f\u00e0cil d&#039;entendre en el que entren en joc m\u00e9s factors dels que creiem.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Anatomia del penal\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Al futbol, el penal \u00e9s un concepte f\u00e0cil d&#039;entendre en el que entren en joc m\u00e9s factors dels que creiem.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Bar\u00e7a Innovation Hub\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/fcbuniversitas\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-02-04T13:08:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-02-04T13:09:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"750\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary\" \/>\n<meta name=\"twitter:title\" content=\"Anatomia del penal\" \/>\n<meta name=\"twitter:description\" content=\"Al futbol, el penal \u00e9s un concepte f\u00e0cil d&#039;entendre en el que entren en joc m\u00e9s factors dels que creiem.\" \/>\n<meta name=\"twitter:image\" content=\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@BarcaInnoHub\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@BarcaInnoHub\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/#website\",\"url\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/\",\"name\":\"Bar\\u00e7a Innovation Hub\",\"description\":\"The worldwide centre for sports knowledge and innovation\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"ImageObject\",\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/#primaryimage\",\"inLanguage\":\"ca\",\"url\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg\",\"width\":1200,\"height\":750},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/#webpage\",\"url\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/\",\"name\":\"Anatomia del penal - Bar\\u00e7a Innovation Hub\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/#website\"},\"datePublished\":\"2022-02-04T13:08:58+00:00\",\"dateModified\":\"2022-02-04T13:09:04+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/#\/schema\/person\/7c2aac0ed94c24ebf4139041c904ddc9\"},\"description\":\"Al futbol, el penal \\u00e9s un concepte f\\u00e0cil d'entendre en el que entren en joc m\\u00e9s factors dels que creiem.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Anatomia del penal\"}]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/#\/schema\/person\/7c2aac0ed94c24ebf4139041c904ddc9\",\"name\":\"Javier Palavecino\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"@id\":\"https:\/\/barcainnovationhub.com\/#personlogo\",\"inLanguage\":\"ca\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b0335ecd8402842e3f28a6b8ed274ed0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b0335ecd8402842e3f28a6b8ed274ed0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Javier Palavecino\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","acf":{"blog_type_card":"card-medium","margin":"mt-0","activar_banner_1":false,"banner_1":false,"activar_banner_2":false,"banner_2":false,"activar_banner_3":false,"banner_3":false,"activar_nuevos_banners":true,"mostrar_banner_1":true,"crear_banner_1":{"utilizar_imagen_unica_para_banner":true,"asignar_imagen_unica_para_banner":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/43f92536-fondo-02-13.png","mostrar_titulo_banner":true,"titulo_para_banner":"APUNTA\u2019T AL CERTIFICAT EN PSICOLOGIA PER L\u2019ENTRENADOR EN L\u2019ALT RENDIMENT ","mostrar_subtitulo_banner":false,"subtitulo_del_banner":"","mostrar_cta_banner":true,"texto_cta_banner":"UNIR-SE ARA","url_cta_banner":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/product\/certificat-psicologia-entrenador-alt-rendiment\/?utm_source=ads_banner&utm_medium=content&utm_campaign=notas","fondo_de_color_banner":"","fondo_de_imagen_banner":false,"mostrar_imagen_izquierda_banner":false,"asignar_imagen_izquierda_banner":false},"mostrar_banner_2":false,"crear_banner_2":{"utilizar_imagen_unica_para_banner":false,"asignar_imagen_unica_para_banner":false,"mostrar_titulo_banner":false,"titulo_para_banner":"","mostrar_subtitulo_banner":false,"subtitulo_del_banner":"","mostrar_cta_banner":false,"texto_cta_banner":"","url_cta_banner":"","fondo_de_color_banner":"","fondo_de_imagen_banner":false,"mostrar_imagen_izquierda_banner":false,"asignar_imagen_izquierda_banner":false},"mostrar_banner_3":false,"crear_banner_3":{"utilizar_imagen_unica_para_banner":false,"asignar_imagen_unica_para_banner":false,"mostrar_titulo_banner":false,"titulo_para_banner":"","mostrar_subtitulo_banner":false,"subtitulo_del_banner":"","mostrar_cta_banner":false,"texto_cta_banner":"","url_cta_banner":"","fondo_de_color_banner":"","fondo_de_imagen_banner":false,"mostrar_imagen_izquierda_banner":false,"asignar_imagen_izquierda_banner":false},"id_magento":"285","imagen_de_portada":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","imagen_destacada":{"ID":118087,"id":118087,"title":"VO220131A62789","filename":"a893e633-vo220131a62789.jpg","filesize":0,"url":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","link":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/vo220131a62789-2\/","alt":"","author":"36","description":"","caption":"","name":"vo220131a62789-2","status":"inherit","uploaded_to":118103,"date":"2022-02-04 12:50:11","modified":"2022-02-04 13:09:05","menu_order":0,"mime_type":"image\/jpeg","type":"image","subtype":"jpeg","icon":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-includes\/images\/media\/default.png","width":1200,"height":750,"sizes":{"thumbnail":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","thumbnail-width":150,"thumbnail-height":94,"medium":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","medium-width":300,"medium-height":188,"medium_large":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","medium_large-width":768,"medium_large-height":480,"large":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","large-width":1024,"large-height":640,"1536x1536":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","1536x1536-width":1200,"1536x1536-height":750,"2048x2048":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/a893e633-vo220131a62789.jpg","2048x2048-width":1200,"2048x2048-height":750}},"alineacion_vertical_header":"bottom","gif":false,"contenido":[{"acf_fc_layout":"bloque_de_texto","bloque_de_texto":"<p>El professor de Filosofia i Metaf\u00edsica de la Universitat de Durham, Stephen Mumford, va explicar al seu tractat sobre futbol, <a href=\"https:\/\/www.politybooks.com\/bookdetail?book_slug=football-the-philosophy-behind-the-game--9781509535316\"><em>Football, the Philosophy Behind the Game<\/em><\/a> (Polity, 2019), que part del secret d&#8217;aquest esport \u00e9s que ning\u00fa sap mai qu\u00e8 passar\u00e0, i \u00e9s aqu\u00ed on resideix el seu inter\u00e8s. Dins aquesta incertesa, relata, el punt de penal t\u00e9 un significat especial. \u00c9s on m\u00e9s emoci\u00f3, angoixa i alegria es pot concentrar, especialment durant una tanda de penals. I, segons ell, \u00e9s un dels moments del partit que els jugadors no poden controlar: el porter no pot controlar cap a on dispara el llan\u00e7ador i viceversa, encara que a vegades s\u2019intenti enganyar el contrari.<\/p>\n<blockquote><p><strong><em>\u201cNo existeix una explicaci\u00f3 de la ment humana remotament plausible que permeti que un f\u00edsic predigui en termes deterministes les decisions dels individus\u201d. <\/em><\/strong>Stephen Mumford, professor de Filosofia i Metaf\u00edsica de la Universitat de Durham.<\/p><\/blockquote>\n<p>Per aix\u00f2, l&#8217;encant dels penals seria que: &#8220;ning\u00fa t\u00e9 control absolut sobre el que succeeix al futbol&#8221;. Tot i aix\u00f2, la ci\u00e8ncia esportiva cada vegada est\u00e0 m\u00e9s prop de desmentir aquesta conclusi\u00f3.<\/p>\n<h2><strong>Els penals s\u00f3n nom\u00e9s atzar?<\/strong><\/h2>\n<p>\u00c9s cert que quan dos equips han de desempatar un partit a una tanda de penals, milions de persones contenen la respiraci\u00f3. Una de les raons \u00e9s \u00f2bvia, <strong>la pena m\u00e0xima iguala el nivell de les plantilles<\/strong>. Un estudi del 2020 de la Universitat de Col\u00f2nia va analitzar m\u00e9s de mil penals de 14 competicions diferents, i va trobar que, amb els resultats a la m\u00e0, <strong>les possibilitats d&#8217;un equip inferior d&#8217;imposar-se a la tanda s\u00f3n del 40%, una r\u00e0tio m\u00e9s elevada que durant el temps reglamentari<\/strong>. Per aix\u00f2, amb freq\u00fc\u00e8ncia s&#8217;ha definit la tanda de penals com una loteria. Tradicionalment, mai s\u2019ha pogut pronosticar el resultat. No obstant aix\u00f2, comptem amb tres d\u00e8cades d&#8217;estudi dels penals que ens permeten tractar d&#8217;establir unes premisses m\u00ednimes que puguin derrocar el mite que el seu resultat es deu \u00fanicament a l&#8217;atzar.<\/p>\n<p>De fet, a l&#8217;\u00faltim congr\u00e9s <a href=\"https:\/\/sportstomorrow.fcbarcelona.com\/es\/\">Sports Tomorrow<\/a> del Bar\u00e7a Innovation Hub es va posar de manifest la rellev\u00e0ncia que estan adquirint aquests estudis. Una recerca de Lotte Bransen, de SciSports, <a href=\"https:\/\/www.scisports.com\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/BarcaPoster_V3.pdf\"><em>Predicting football penalty directions using in-march performance indicators<\/em><\/a>, aprofundia en la cerca de formes de predicci\u00f3 del resultat d&#8217;una tanda de penals demostrant que <strong>existeix una relaci\u00f3 entre el coeficient de passades ben donades d&#8217;un jugador durant el partit i les seves possibilitats de fer gol durant una tanda de penals posterior<\/strong>. Per part seva, l\u2019informe premiat de Roy Ibrahim, <em>Bridging the gap between biomechanical research and practice in training the goalkeeper\u00b4s diving save<\/em>, va presentar un sistema d&#8217;entrenament de porters basat en una an\u00e0lisi dels m\u00fasculs que intervenen a les postures m\u00e9s freq\u00fcents a les parades. Pel que fa als penals, havia aconseguit que els porters cobrissin 43 cent\u00edmetres m\u00e9s de porteria a cada estirada.<\/p>\n<h3><strong>El factor psicol\u00f2gic d&#8217;un penal<\/strong><\/h3>\n<p>\u00c9s una escola, la de l&#8217;estudi del penal, que ja t\u00e9 una tradici\u00f3 s\u00f2lida. Durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades, un dels professors m\u00e9s prol\u00edfics en la seva recerca ha estat Geir Jordet, de la Norwegian School of Sport Sciences. Des dels seus primers treballs ha estat d&#8217;acord que als penals interv\u00e9 l&#8217;habilitat dels jugadors, la fisiologia o fatiga que puguin experimentar despr\u00e9s de dues hores de joc, i tamb\u00e9 l&#8217;atzar, perqu\u00e8, com s&#8217;ha esmentat, ning\u00fa sap en quina direcci\u00f3 es llan\u00e7ar\u00e0 el porter en el cas que es tiri. No obstant aix\u00f2, als seus estudis ha afegit un factor molt m\u00e9s important: el psicol\u00f2gic, la resist\u00e8ncia a l&#8217;estr\u00e8s. <strong>Segons les seves primeres an\u00e0lisis dels torns de penals a campionats de m\u00e0xim nivell, l&#8217;estr\u00e8s va ser m\u00e9s determinant en el resultat que qualsevol dels factors anteriors<\/strong>. A un dels seus estudis basat en entrevistes realitzades als participants d\u2019una tanda de penals entre Su\u00e8cia i Holanda a quarts de final de l&#8217;Eurocopa 2004, tots els jugadors van assegurar haver sentit emocions debilitants i l&#8217;\u00fanica de la qual van parlar tots va ser l&#8217;ansietat.<\/p>\n<p>Est\u00e0 demostrat que el cansament pot influir en la coordinaci\u00f3 neuromuscular i que l&#8217;exercici prolongat pot alterar les funcions cognitives, cosa que podria afectar un llan\u00e7ament de penal. Per\u00f2 cap d&#8217;aquestes limitacions \u00e9s m\u00e9s gran que la que produeix l&#8217;estr\u00e8s en aquesta situaci\u00f3. Analitzant les estad\u00edstiques, Jordet va trobar que a les competicions m\u00e9s importants, com la Copa del M\u00f3n, \u00e9s on es marquen menys penals a les tandes. \u00c9s m\u00e9s, la probabilitat d&#8217;\u00e8xit disminu\u00efa amb cada xut. <strong>Quan un penal \u00e9s m\u00e9s decisiu que l&#8217;anterior, es falla m\u00e9s<\/strong>. Aix\u00ed va poder concloure que <strong>l&#8217;ansietat davant l&#8217;alta import\u00e0ncia percebuda d&#8217;un torneig era el factor m\u00e9s decisiu a una tanda de penals d&#8217;un campionat internacional<\/strong>.<\/p>\n<p>En successives recerques al costat d&#8217;altres col\u00b7legues va anar trobant matisos sobre aquest estr\u00e8s que es poden percebre a simple vista. <strong>Quan es produeix una situaci\u00f3 d&#8217;ansietat asfixiant, est\u00e0 estudiat que els esportistes tendeixen a analitzar i tractar de controlar conscientment moviments que d&#8217;una altra manera realitzarien autom\u00e0ticament, cosa que va en detriment de la qualitat de l&#8217;acci\u00f3<\/strong>. Quan es produeix una intensa angoixa emocional, les persones tendeixen a centrar-se en l&#8217;immediat i no en les implicacions a llarg termini del que estan fent. De manera que, si l&#8217;ansietat domina l&#8217;esportista, pot ser que li doni m\u00e0xima prioritat a posar fi a la seva angoixa, que es precipiti.<\/p>\n<p>L&#8217;equip de Jordet va trobar patrons per identificar aquest proc\u00e9s. Aquesta autoregulaci\u00f3 es podria detectar a la direcci\u00f3 de la mirada quan el jugador s&#8217;allunya del punt de penal abans de colpejar la pilota. Poden comen\u00e7ar a caminar per agafar impuls mirant fixament el porter, esquivant la seva mirada o, directament, donant-li l\u2019esquena. I a l\u2019inrev\u00e9s, des del punt de vista del porter, un grup d&#8217;investigadors brit\u00e0nics tamb\u00e9 va trobar el 2008 que els porters mesuraven la confian\u00e7a del jugador que disparava a trav\u00e9s de la seva mirada. Si l&#8217;evitaven, entenien que la seva seguretat en el tir era menor. Una altra forma de saber si existeix falta de confian\u00e7a \u00e9s la col\u00b7locaci\u00f3 de la pilota al punt de penal el m\u00e9s r\u00e0pid possible. El jugador amb ansietat, voldr\u00e0 acabar com m\u00e9s aviat millor amb el tr\u00e0mit per superar l&#8217;asf\u00edxia emocional. <strong>Totes les autoregulacions de l&#8217;ansietat que es duguin a terme, com acabar com m\u00e9s aviat millor amb el tr\u00e0mit, poden servir per eliminar emocions negatives, per\u00f2 el m\u00e9s probable \u00e9s que perjudiquin el rendiment<\/strong>. La prova \u00e9s que Jordet va descobrir que <strong>tant apartar la mirada del porter com una preparaci\u00f3 accelerada pel xut estaven m\u00e9s associats als penals fallats que als encertats<\/strong>.<\/p>\n<h4><strong>La pressi\u00f3 de l&#8217;autoimatge<\/strong><\/h4>\n<p><strong>Tamb\u00e9 es pot produir una crisi d&#8217;ansietat com a resposta autoreguladora a una amena\u00e7a a l&#8217;ego.<\/strong> Fallar suposa el risc que la imatge que el jugador t\u00e9 de si mateix es vegi perjudicada, la qual cosa genera una situaci\u00f3 de p\u00e0nic. Es va arribar a aquesta conclusi\u00f3 analitzant torns de penals esbiaixant per nacionalitat. Alemanya, per exemple, havia guanyat els del 1982, 1986, 1990, 1996 i 2006, mentre que Anglaterra havia perdut els del 1990, 1996 (on en va guanyar un a Espanya, per\u00f2 en va perdre un altre contra Alemanya), 1998, 2004 i 2006. A l&#8217;hora d&#8217;enfrontar-se a la pena m\u00e0xima, en q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;imatge, uns jugadors tenien m\u00e9s a perdre que uns altres, per tant la seva ansietat era superior.<\/p>\n<p>Molts factors poden determinar aquesta pressi\u00f3 de l&#8217;autoimatge. <strong>Als Estats Units, es va definir la &#8220;depressi\u00f3 del segon any&#8221; al beisbol, un descens del rendiment que es repetia despr\u00e9s de temporades exitoses<\/strong>. En atletes internacionals va apar\u00e8ixer un fenomen semblant. Quan guanyaven alguna competici\u00f3 important, l&#8217;\u00e8xit es convertia en una pressi\u00f3 addicional. <strong>Al futbol, el propi Jordet va identificar sistemes d&#8217;evitaci\u00f3 i autoregulaci\u00f3 en jugadors que havien estat guardonats amb premis com &#8220;Millor jugador de l&#8217;any de la FIFA&#8221;<\/strong>. Ja sigui per una q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;autoimatge o per la percepci\u00f3 d&#8217;una amena\u00e7a medi\u00e0tica a la reputaci\u00f3, la recerca va trobar que els jugadors anglesos incapa\u00e7os de superar torns de penals mostraven m\u00e9s temps de desviaci\u00f3 de la mirada i un 57% d&#8217;ells li van donar l&#8217;esquena al porter mentre agafaven impuls.<\/p>\n<h5><strong>Emocions col\u00b7lectives<\/strong><\/h5>\n<p>A m\u00e9s, cal tenir en compte que les emocions s\u00f3n contagioses. La literatura cient\u00edfica referent a aix\u00f2 indica que la transfer\u00e8ncia d&#8217;emocions positives augmenta els nivells d&#8217;atenci\u00f3, cognici\u00f3 i acompliment dels companys. Si centrem aquest aspecte a la tanda de penals, es va estudiar si l&#8217;emoci\u00f3 positiva col\u00b7lectiva podia servir per reduir els efectes de l&#8217;ansietat i evitar que el jugador caigui en una espiral escapista o d&#8217;evitaci\u00f3. El resultat va ser que <strong>quan un jugador s&#8217;alegrava per haver aconseguit el seu punt, el rival experimentava inferioritat i els companys, superioritat, cosa que tindria conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la seguretat del jugador que realitzaria el seg\u00fcent llan\u00e7ament. Va ser 2,35 vegades m\u00e9s probable que el rival fall\u00e9s despr\u00e9s d&#8217;un penal anotat seguit d&#8217;una celebraci\u00f3 visible<\/strong>. Sense celebraci\u00f3, si en fer el gol el jugador mirava cap avall, hi havia m\u00e9s possibilitats que estigu\u00e9s a l&#8217;equip que perdria. A m\u00e9s, el contagi d&#8217;emocions es pot trobar entre partits i, fins i tot, entre campionats. <strong>Estad\u00edsticament, s&#8217;ha observat que \u00e9s m\u00e9s probable perdre una tanda de penals quan s&#8217;ha perdut l&#8217;anterior.<\/strong> L&#8217;historial negatiu de l&#8217;equip seria un altre factor estressant si hi ha presents jugadors involucrats en l&#8217;\u00faltim frac\u00e0s.<\/p>\n<p>Des del punt de vista dels \u00e0rbitres, es va observar que <strong>quan els col\u00b7legiats intervenen a la col\u00b7locaci\u00f3 correcta de la pilota al punt de penal, hi ha m\u00e9s fallades<\/strong>. \u00c9s una estad\u00edstica coherent amb una altra d\u2019an\u00e0loga de la NFL, el futbol americ\u00e0 estatunidenc, que va descobrir que es fallaven m\u00e9s cops de pilota quan venien precedits d&#8217;un temps mort en comparaci\u00f3 amb els que es produ\u00efen durant el joc. Involunt\u00e0riament i sense saber-ho, conclo\u00efa l&#8217;estudi de Jordet, Esther Hartman i Einar Sigmudnstad: &#8220;els \u00e0rbitres poden estar jugant un paper al resultat dels xuts dels torns de penals&#8221;.<\/p>\n<h6><strong>Diferents t\u00e8cniques de xut<\/strong><\/h6>\n<p>Tamb\u00e9 s&#8217;ha estudiat el m\u00e8tode de xut, si \u00e9s tenint en compte cap a on es llan\u00e7a el porter o \u00e9s ignorant-lo i col\u00b7locant la pilota a un lloc de la porteria decidit pr\u00e8viament amb independ\u00e8ncia del que faci. Despr\u00e9s d&#8217;analitzar totes les tandes de les competicions de la UEFA i els mundials entre el 1982 i el 2012, van veure que a un 90% dels penals es podia distingir amb claredat si el llan\u00e7ador havia emprat una estrat\u00e8gia o una altra. La tend\u00e8ncia general era llan\u00e7ar-los sense pensar en el porter entre un 78 i un 85%. Aix\u00f2 es podria deure, segons la hip\u00f2tesi, al fet que \u00e9s una estrat\u00e8gia que permet tenir un major control de l&#8217;estr\u00e8s, ja que esperar que el porter es mogui quan s&#8217;inicia la carrera genera molta m\u00e9s incertesa. Al mateix temps, aquesta informaci\u00f3 \u00e9s \u00fatil pels porters. L&#8217;estad\u00edstica va mostrar que <strong>el jugador que tendeix a enganyar el porter dona m\u00e9s passos i mira m\u00e9s vegades al porter. Si el xut s&#8217;efectuar\u00e0 independentment del porter, es fa un cam\u00ed m\u00e9s curt i intens i se sol ignorar la pres\u00e8ncia o mirada del porter<\/strong>.<\/p>\n<p>En aquest sentit, l\u2019any 2010, un estudi de la Universitat d\u2019Exeter assenyalava que quan el llan\u00e7ador aposta per la punteria abans que per l&#8217;engany, la distracci\u00f3 que el porter pugui realitzar amb moviments previs, com agitar els bra\u00e7os o animar la graderia, podrien interferir en la concentraci\u00f3 necess\u00e0ria per col\u00b7locar-la. Contr\u00e0riament, no s&#8217;ha pogut demostrar que un jugador sigui capa\u00e7 d&#8217;ignorar totalment el porter encara que ho pretengui. Un estudi publicat al Journal of Sports Sciences el 2013 va demostrar que la mera pres\u00e8ncia del porter redu\u00efa els percentatges d&#8217;encert dels jugadors si llan\u00e7aven a un quadrant de la porteria predeterminat. \u00c9s m\u00e9s, es va poder comprovar que <strong>si hi havia porter, els llan\u00e7aments es &#8220;centraven&#8221;, \u00e9s a dir, tenien tend\u00e8ncia a estar dirigits m\u00e9s a prop del porter que si es llan\u00e7ava a porta buida<\/strong>.<\/p>\n"},{"acf_fc_layout":"imagen_apaisada","imagen_apaisada":{"ID":118093,"id":118093,"title":"IMG1","filename":"ff60eb5a-img1.png","filesize":0,"url":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/ff60eb5a-img1.png","link":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/anatomia-del-penal\/img1-27-2\/","alt":"","author":"36","description":"","caption":"","name":"img1-27-2","status":"inherit","uploaded_to":118103,"date":"2022-02-04 12:50:13","modified":"2022-02-04 13:09:05","menu_order":0,"mime_type":"image\/png","type":"image","subtype":"png","icon":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-includes\/images\/media\/default.png","width":567,"height":354,"sizes":{"thumbnail":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/ff60eb5a-img1.png","thumbnail-width":150,"thumbnail-height":94,"medium":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/ff60eb5a-img1.png","medium-width":300,"medium-height":187,"medium_large":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/ff60eb5a-img1.png","medium_large-width":567,"medium_large-height":354,"large":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/ff60eb5a-img1.png","large-width":567,"large-height":354,"1536x1536":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/ff60eb5a-img1.png","1536x1536-width":567,"1536x1536-height":354,"2048x2048":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/ff60eb5a-img1.png","2048x2048-width":567,"2048x2048-height":354}},"epigrafe":""},{"acf_fc_layout":"bloque_de_texto","bloque_de_texto":"<p>Altres aspectes semblen obvis, per\u00f2 tamb\u00e9 han necessitat ser demostrats. M. L\u00f3pez-Botella i J.M. Palao, de la Universitat Cat\u00f2lica de M\u00farcia, van confirmar que entre els especialistes, els que fan vuit de cada deu penals, <strong>els dretans tendeixen a tirar a la zona dreta del porter i els esquerrans, a l&#8217;esquerra. Mentre que tots dos prefereixen llan\u00e7ar per les zones baixes de la porteria. <\/strong><\/p>\n<p>Segons la velocitat que porti la pilota i el temps de reacci\u00f3 del porter, un altre estudi va comparar v\u00eddeos de penals reals amb simulacions en 3D Studio Max. Als v\u00eddeos analitzats a l&#8217;experiment, (de la Copa del M\u00f3n 2010, la Copa Am\u00e8rica 2011 i l&#8217;Eurocopa 2012), els llan\u00e7aments favorits dels jugadors van ser, per zones: 1 (5,5%) 2 (2,7%), 3 (5,5%), 4 (33%), 5 (15,2%), 6 (11,1%), 7 (16,6%), 8 (5,5%) i 9 (4.1%) En aquests tres campionats nom\u00e9s es van produir parades als quadrants 4 en un 19,4%. A una altra an\u00e0lisi de contrast realitzat amb els reserves del CA Pe\u00f1arol a una sessi\u00f3 de 50 penals al maig del 2010, les xifres van ser similars. Les parades a les \u00e0rees 4 van ser del 15,8%.<\/p>\n<h6><strong>Altres teories i estudis sobre el penal <\/strong><\/h6>\n<p>El golf \u00e9s un esport molt similar als penals, de fet, els golfistes tamb\u00e9 citen l&#8217;ansietat com a principal emoci\u00f3 davant els cops decisius. Aquests investigadors recomanaven els futbolistes seguir els protocols habituals al golf per mitigar l&#8217;estr\u00e8s. Per exemple, afrontar cada clot pensant en veu alta. De la mateixa manera, hi ha estudis que han tractat de derrocar mites populars. A Alemanya, la creen\u00e7a popular \u00e9s que el jugador que rep la falta dins l&#8217;\u00e0rea, mai ha de llan\u00e7ar el penal. No obstant aix\u00f2, una recerca publicada al Journal Sports of Sciences, va indicar que no existia cap relaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa entre l&#8217;\u00e8xit o no d&#8217;un penal si el llan\u00e7ava el jugador que havia rebut la falta.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 s&#8217;han estudiat els penals dins el seu context. Una recerca de Mikael Jamil, de la School of Health and Sports Sciences de la Universitat de Suffolk, va trobar difer\u00e8ncies substancials segons cada lliga. <strong>A la Premier, per exemple, el xut amb l&#8217;interior \u00e9s el que m\u00e9s gols aconseguia. A Alemanya, l&#8217;empenya era la garantia d&#8217;\u00e8xit. A It\u00e0lia, tots dos cops aconseguien un percentatge d&#8217;\u00e8xit similar. Per a la Lliga espanyola, els gols m\u00e9s freq\u00fcents eren per les zones 7 i 4 de la imatge. <\/strong><\/p>\n<p>Hi ha recerques que han aprofundit en detalls tan subtils com el color de la samarreta. En enquestes a porters, van obtenir com a resposta que el vermell \u00e9s el color m\u00e9s intimidant. Culturalment, podria estar lligat al domini i l&#8217;habilitat. Al llibre <em>Cromorama<\/em> (Taurus, 2019) l&#8217;autor Riccardo Falcinelli explicava que aquestes difer\u00e8ncies de percepci\u00f3 tamb\u00e9 es produeixen amb els electrodom\u00e8stics. Hi ha experiments que han demostrat que entre dos d\u2019iguals un sembla millor depenent del seu color. Segons el dissenyador Andrea Branzi, es percep abans la identitat crom\u00e0tica dels objectes que la seva forma i funci\u00f3. L&#8217;estudi futbol\u00edstic, de la School of Sport, Exercise and Health, de la Universitat de Chichester, nom\u00e9s analitzava dos colors: vermell i blanc, per\u00f2 conclo\u00efa que, entre tots dos, el blanc podia presentar un desavantatge, si b\u00e9 a Anglaterra els equips amb millor palmar\u00e8s han anat tradicionalment de vermell, com el Liverpool o el Manchester United. No obstant aix\u00f2, als Estats Units, una recerca similar va descobrir que els equips de la NHL eren percebuts com m\u00e9s agressius i contundents si vestien de negre. De manera que <strong>segons els codis culturals de cada pa\u00eds, el color podria ser un petit avantatge. <\/strong><\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, m\u00e9s que en el color, els porters tendeixen a fixar-se en altres detalls per intentar endevinar la direcci\u00f3 del xut. <strong>Tamb\u00e9 s&#8217;ha demostrat que els porters veterans llan\u00e7aven m\u00e9s cops de vista al tronc, els malucs i la cama de suport del llan\u00e7ador que els porters joves. Cosa que demostra que els porters aprenen a establir patrons predictibles del comportament dels davanters.<\/strong> Aquesta s\u00ed que \u00e9s la gran paradoxa dels penals, que com m\u00e9s s&#8217;estudi\u00efn i m\u00e9s augmenti la seva predictibilitat, m\u00e9s impredictibles seran si la ci\u00e8ncia esportiva desenvolupa les dues parts al mateix nivell: el llan\u00e7ador i el porter. No \u00e9s casualitat que, en el seu llibre <em>M&#8217;agrada el futbol<\/em> (RBA, 2002), Johan Cruyff destaqu\u00e9s la dualitat d&#8217;aquest desafiament futbol\u00edstic:<\/p>\n<blockquote><p><strong><em>\u201cUn penal, qu\u00e8 \u00e9s? Gol o no gol; dins o fora; un xut o una parada, en resum, un concepte est\u00e0tic\u201d. <\/em><\/strong>Johan Cruyff.<\/p><\/blockquote>\n"}],"colaboradores":[{"nombre":"\u00c1lvaro Gonz\u00e1lez","imagen":false,"descripcion":"","red_social":"","url":""}],"cta_titulo_top":"","cta_boton_top":"","cta_url_top":"","cta_titulo_footer":"","cta_subtitulo_footer":"","cta_boton_footer":"","cta_url_footer":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/118103"}],"collection":[{"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=118103"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/118103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":118105,"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/118103\/revisions\/118105"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=118103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=118103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/barcainnovationhub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=118103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}