L’evolució de l’esport d’elit exposa els jugadors a càrregues d’entrenament cada vegada més altes, calendaris de competició saturats i períodes de descans més curts. Això provoca que els equips es nodreixin dels últims avenços tecnològics i científics en el camp de l’esport i la medicina en l’esforç de reduir el risc de lesió sense disminuir el rendiment.

El monitoratge de la càrrega de treball (TL, per les sigles en anglès) s’ha convertit en la pedra angular sobre la qual es planifiquen i es perioditzen els entrenaments, s’optimitza la forma física i s’evita el risc de lesions. S’acostuma a classificar la TL com a externa o interna: la primera es defineix com el treball condicionat que duu a terme l’esportista (p. ex., la distància recorreguda o el nombre d’acceleracions), i la segona, com la resposta fisiològica associada (p. ex., la percepció subjectiva de l’esforç, la freqüència cardíaca o la concentració de lactat).

El 2016 es va publicar un estudi que analitzava les principals variables utilitzades per diferents equips professionals de futbol per fer un seguiment de la càrrega d’entrenament (Akenhead i Nassis, 2016). Les variables més freqüents per quantificar la càrrega externa i interna eren, respectivament, les derivades del posicionament global (GPS) i l’escala d’esforç percebut (RPE).

L’RPE s’ha erigit en una eina precisa i fàcil d’utilitzar, ja que els esportistes només han d’avaluar de manera subjectiva la intensitat de la sessió (amb valors de l’1 [repòs] fins al 10 [esforç màxim]). S’ha demostrat que el seguiment de la càrrega interna mitjançant l’RPE (RPE per minuts d’entrenament) és un instrument vàlid per reduir el risc de lesió i millorar el rendiment. Per exemple, en un estudi publicat i dut a terme en jugadors de rugbi, es va observar que l’aplicació de càrregues de treball més altes estava relacionada amb un risc de lesió més elevat (Gabbett, 2004).

La percepció física de l’esforç és el resultat de la interacció de múltiples factors:

• Biològics: hormones, concentració de neurotransmissors, concentració de substrat energètic (p. ex., glucogen), etc.
• Externs: ambient, espectadors.
• Estat psicològic: experiències anteriors, estrès, etc.

Per això, Xavier Franquesa, preparador físic del Juvenil B de la secció de futbol del FC Barcelona, explica que “tot i que la RPE és un valor senzill d’utilitzar, es necessita una tasca pedagògica a causa del seu caràcter multifactorial”. De fet, a les categories inferiors de futbol del FC Barcelona es comença a treballar amb aquesta eina des de Cadets, aclarint als jugadors que el valor obtingut és individual i no condicionarà una possible alineació. “La dada només es fa servir per a l’anàlisi del rendiment i el reconeixement mèdic. La utilitza el preparador físic i l’analitza i la relaciona amb les dades de la càrrega externa per identificar possibles asincronies entre la càrrega externa i la interna”, afirma Marc Guitart, preparador físic del Barça B.

La metodologia de treball entre les diferents categories és el mateix. En arribar a les instal·lacions i abans d’entrenar, els jugadors emplenen un qüestionari de la qualitat del son, el dolor muscular i la fatiga en una aplicació per a mòbils (eKeep a les categories inferiors i FCB Team al Barça B). Els preparadors físics, metges i fisioterapeutes analitzen aquests paràmetres juntament amb les dades obtingudes en la sessió del dia anterior; d’aquesta manera, determinen si cal fer modificacions individuals a la càrrega d’entrenament proposada per aquest dia. Quan s’acaba la sessió, els jugadors disposen de mitja hora per avaluar l’esforç percebut en aquest entrenament. Les dades s’analitzen juntament amb els valors de GPS i es busca una correlació entre la càrrega interna i l’externa. Si hi ha jugadors que presenten una relació inversa entre cadascuna (p. ex., càrrega externa baixa i càrrega interna alta), s’estudien els valors anteriors obtinguts pel jugador amb l’objectiu de descartar “falses alarmes” o examinar pautes d’actuació per a revertir l’estat (Figura 3).

Com explica Marc Guitart, “les dades fluctuen, de manera que, si hi ha una alarma puntual, cal estar alerta i posar-la en context. L’objectiu és facilitar la feina de l’entrenador. No cal explicar-li la normalitat. Ell rep un informe, filtrat i individual, dels jugadors que generen l’alarma i es treballa per corregir-la”.

“L’anàlisi integrada de la gran quantitat de dades que s’obtenen dels entrenaments i partits (fins a 200 variables analitzades per jugador) permeten tenir una visió de conjunt de l’estat de forma de l’esportista i relacionar-lo amb la seva càrrega crònica, reduir el risc de lesió i millorar el seu rendiment”, afirma Xavier Franquesa.

Entre els preparadors físics hi ha el dogma que una càrrega d’entrenament més alta provoca una taxa de lesions més elevada. Tanmateix, també hi ha proves que l’entrenament té un efecte protector davant les lesions. L’esportista ha d’estar preparat per suportar grans càrregues de treball, i per això cal integrar i analitzar el nombre més gran possible de variables per tal de trobar el punt òptim de rendiment sense posar en risc la seva salut.

Per tant, es demostra l’eficàcia de l’RPE com a eina per quantificar la càrrega interna de l’esportista, ja que és fàcil d’aplicar i els mesuraments són fiables. La relació que té amb la càrrega externa pot ajudar el cos tècnic a dissenyar plans individualitzats de treball, tot i que cal dur a terme un procés d’aprenentatge des de les primeres etapes de la formació.

Referències

Akenhead, R., i Nassis, G. P. (2016). Training Load and Player Monitoring in High-Level Football: Current Practice and Perceptions. International Journal of Sports Physiology and Performance, 11(5), 587–593. https://doi.org/10.1123/ijspp.2015-0331

Blanch, P., i Gabbett, T. J. (2016). Has the athlete trained enough to return to play safely? The acute:chronic workload ratio permits clinicians to quantify a player’s risk of subsequent injury. British Journal of Sports Medicine, 50(8), 471–475. https://doi.org/10.1136/bjsports-2015-095445

Gabbett, T. J. (2004). Influence of training and match intensity on injuries in rugby league. Journal of Sports Sciences, 22(5), 409–417. https://doi.org/10.1080/02640410310001641638

Gabbett, T. J., Nassis, G. P., Oetter, E., Pretorius, J., Johnston, N., Medina, D., … Ryan, A. (2017). The athlete monitoring cycle: a practical guide to interpreting and applying training monitoring data. British Journal of Sports Medicine, 51(20), 1451–1452. https://doi.org/10.1136/bjsports-2016-097298

Orchard, J. (2012). Who is to blame for all the football injuries. Br J Sports Med.

L’equip Barça Innovation Hub