Medicina

Encara que la contaminació ambiental és un dels problemes que més preocupa la societat, la recerca científica sobre com la pol·lució afecta l’esport professional només ha donat els seus primers passos. Existeixen nombrosos estudis sobre com influeix el medi ambient en els treballadors i ciutadans en general, però rares vegades tenen com a objecte d’estudi els esportistes, tenint en compte que la seva inhalació d’aire és molt superior durant l’activitat física. Tan sols està documentat que l’exposició a emissions causa mal oxidatiu i inflamació del sistema cardiovascular a llarg termini.

Que l’exercici és beneficiós per a la nostra salut és una cosa que ja ningú posa en dubte. A més, aquests beneficis són multi-sistèmics, i això vol dir que afecten de manera coordinada els nombrosos sistemes del nostre organisme (per exemple el cardiovascular, musculoesquelètic, etc.). Un d’aquests sistemes afectats positivament és el sistema immunitari, dividit a la vegada de forma resumida en sistema immunitari innat i sistema immunitari adaptatiu. Aquests sistemes són els encarregats de protegir-nos d’infeccions – entre moltes altres funcions –, i la seva rellevància ha quedat més que patent davant l’epidèmia de la COVID-19. Però com afecta l’exercici al nostre sistema immunitari?

La microbiota intestinal (entesa com el conjunt de bacteris que viuen a l’intestí) ha rebut especial atenció en els últims anys a causa dels nombrosos estudis que han relacionat el seu funcionament amb la salut. Així, la disbiosi de la microbiota (és a dir, l’alteració a la composició o funcionament d’aquests bacteris) provocada per exemple per una mala alimentació, un elevat estrès o per l’abús d’antibiòtics, s’ha relacionat amb el desenvolupament de nombroses patologies metabòliques i inflamatòries.

L’alcohol, encara que sigui en dosis moderades, forma part del dia a dia de gran part de la població. Això no exclou els esportistes, que moltes vegades finalitzen la jornada esportiva socialitzant o celebrant amb alguna beguda. Se sap que el consum d’alcohol pot tenir conseqüències importants per a la salut.

La distància física és una de les mesures més importants per a prevenir el contagi pel SARS-CoV-2.1,2 No obstant això mantenir la distància interpersonal recomanable no és possible en la majoria dels esports, inclòs el futbol. Així, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera als esports d’equip com a esports d’alt risc COVID-19 a causa del contacte físic i a la proximitat entre els jugadors.3 No obstant això, l’evidència científica que suporta la probabilitat de propagar el virus durant un partit de futbol és limitada. Pot ser considerat el futbol com un esport d’alt risc?

Els viatges formen part del dia a dia de nombrosos esportistes, especialment dels esportistes d’elit. Així, és comú que els esportistes facin freqüents viatges de curta durada cada setmana, i fins i tot alguns viatges de llarga durada (>3 hores) de manera puntual. Els viatges, encara que són necessaris en moltes ocasions, poden tenir efectes negatius per a la salut i el rendiment dels esportistes.

Michael Jordan, un dels millors jugadors de bàsquet de la història, deia que no importa quantes hores entrenes; només compten les hores en les que el cap està posat en l’entrenament.

El rendiment físic dels futbolistes professionals ha estat àmpliament estudiat en els últims 25 anys.

L’efecte de l’edat relativa fa referència a la diferència d’habilitats entre persones que han estat agrupades per a un propòsit o funció en particular segons l’edat.

El son té un paper essencial en la salut de les persones en general i, a més a més, és una variable biofisiològica fonamental per als esportistes.