El valor educatiu de la pràctica esportiva depèn de com l’entrenador gestioni les condicions en les quals les persones aprenen aquest esport. El seu vessant educatiu no és l’aprenentatge de les tècniques o tàctiques. Ni tan sols els beneficis físics i psicològics d’una bona preparació física. El que és únicament i realment educatiu són les condicions en les quals es realitzen les sessions i tasques d’aprenentatge.
Anticipar-se al que farà el rival és crucial en qualsevol esport basat en la velocitat. Quan es requereixen reaccions ràpides, si el jugador s’espera a poder veure la trajectòria de la pilota, serà massa tard. L’art de l’anticipació, per tant, consisteix a endevinar, per la posició i moviments de l’adversari, cap on anirà la pilota i, d’aquesta manera, predir correctament el curs del joc. Dels esportistes capaços d’avançar-se amb més freqüència, s’acostuma a destacar la seva intel·ligència i visió de joc, i, fins i tot, la seva edat. Dóna la sensació que pensen diversos segons per davant dels altres. Aquest tipus d’intervencions ha estat qualificada per la literatura científica com actuacions “a la frontera de l’impossible”. Es tracta d’una habilitat que avui en dia a l’elit de l’esport, resulta totalment decisiva.
Cada vegada que s’acosta el final de la temporada i apareixen les eliminatòries en les competicions per decidir qui passa de ronda sorgeix la mateixa pregunta. És millor jugar el partit de tornada a casa? Alguns entrenadors i jugadors ho prefereixen. Apunten al fet que és més fàcil remuntar un mal resultat quan es juga amb el suport del públic. Uns altres prefereixen jugar primer a casa i aconseguir un resultat positiu que els atorgui seguretat en el partit de tornada.
L’anàlisi de futbol no només tracta de números. Es tracta de crear patrons de joc que guanyen partits. Aquí veurem com els entrenadors treballen amb els analistes de dades per aconseguir precisament això.
Tal i com fan tantes altres activitats de la vida quotidiana, el futbol també evoluciona amb el temps. La combinació de factors com la modificació de les tàctiques i les regles del joc, l’ús de noves tecnologies, la professionalització de l’esport o la millora en la preparació dels jugadors, ha provocat canvis a la manera de jugar.
La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha modificat la vida quotidiana de milions de persones a tot el món. El futbol no ha estat aliè a aquesta paràlisi. Després de diversos mesos sense partits, el retorn de la competició va comportar alguns canvis en el reglament: es va ampliar el nombre de jugadors que els equips poden convocar per a cada trobada i a més es va incrementar fins a 5 el nombre màxim de substitucions. No obstant això, la novetat més important és que la competició va passar a disputar-se sense públic en les graderies. Quin ha estat l’efecte de jugar a porta tancada? És menys important el factor camp quan no hi ha aficionats que empenyin als equips locals?
El futbol professional comporta un alt risc de lesions, especialment durant els partits. La taxa de lesions és 7 vegades major en comparació amb l’entrenament.1 En aquest context, disposar de tots els jugadors sans i preparats per a competir és un dels grans objectius de la preparació en el futbol d’alt nivell. El cost econòmic mensual que té la lesió d’un jugador d’un equip que participa en la Lliga de Campions és de 500.000€.
Evelina Cabrera, és una exjugadora professional de futbol, actual entrenadora, activista dedicada a transformar el futbol femení a Amèrica Llatina i estudiant del Barça Universitas. Ens reunim amb ella per a parlar sobre estudis, projectes en curs i a llarg termini, opinions sobre el present i el futur del futbol femení.
La construcció de la sessió ha de partir d’una selecció per part de l’entrenador de l’objectiu a aconseguir pels jugadors. Es tracta de fer la construcció pràctica de la sessió, proposant exercicis que generin unes condicions d’aprenentatge que permetin l’automillora dels esportistes.
Com a entrenador, els teus objectius són guanyar qualsevol partit i aconseguir el màxim rendiment dels teus jugadors, oi? A més, necessites que l’equip jugui com si fos un sol grup cohesionat.