Els esportistes d’alt nivell són cada vegada més vells. La tecnologia, els materials, la nutrició, la preparació, la prevenció de lesions, la inversió econòmica, el coneixement científic o l’excel·lent nivell dels entrenadors són alguns factors que han allargat les carreres dels jugadors.
L’entrenament de força s’ha establert ja com un pilar fonamental tant per a la prevenció de lesions com per a la millora del rendiment en pràcticament tots els esports.
La capacitat per exercir força en un curt període de temps (coneguda com a ràtio de desenvolupament de la força) és un dels principals indicadors de rendiment en accions explosives.
L’àrea de Rendiment del Futbol Club Barcelona des de la seva creació ha desenvolupat una metodologia de treball en la que l’ésser humà esportista s’erigeix com la pedra angular per optimitzar el rendiment en el seu esport.
La hipòxia (ja sigui normobàrica o hipobàrica) resulta en una sèrie de respostes com són un major estrès metabòlic, una major resposta hormonal i un major reclutament de fibres ràpides, que podrien maximitzar les adaptacions a l’entrenament de força.
Els carbohidrats suposen la principal font d’energia durant l’exercici d’alta intensitat. Per això, és primordial arribar a la competició amb els dipòsits de glucogen el més plens possibles.
Imaginar el nostre desempenyorament en qualsevol pràctica física ha demostrat ser un complement fantàstic per millorar el nostre rendiment esportiu.
La recuperació és un dels processos fonamentals per millorar el rendiment esportiu. Dins dels nombrosos factors que condicionen una bona recuperació, la nutrició n’és un dels principals.
El control de la càrrega de treball (TL, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en una pedra angular sobre la que optimitzar el rendiment i evitar el risc de lesió.
L’evolució de l’esport d’elit ha suposat que els jugadors s’enfrontin a altes càrregues competitives propiciades per calendaris saturats amb partits enormement exigents i pràcticament sense descans entre ells.