Albert Mundet, el director del Barça Innovation Hub, ha presentat la 5a edició de la trobada Sports Tomorrow, recordant que és imprescindible fomentar la cultura de la col·laboració en l’àmbit esportiu. Aquestes jornades serveixen per conèixer les tendències que transformaran el món esportiu i aquest any el tema central de totes elles girarà entorn de la revolució més gran que ha conegut l’esport contemporani: la incorporació de la dona a categories professionals que abans estaven reservades pràcticament als homes.

L’esport femení està experimentant un ascens continuat i res ho reflecteix millor que la presència de dones en llocs d’alta responsabilitat. Ebru Köksal és un exemple il·lustratiu d’això, és la directora financera del Galatasary. En una entrevista telemàtica, l’executiva ha reconegut que la seva carrera professional ha transcorregut amb no pocs obstacles a causa del seu sexe. De fet, els primers llocs de responsabilitat al món del futbol els va ocupar de manera interina fins que va aconseguir assentar-se i establir la seva posició durant molts anys.

A més del club turc, ha tingut responsabilitats en el comitè executiu de l’Associació de Clubs Europeus, la FIFA i la Federació Turca de Futbol. En totes aquestes institucions, generalment dominades per homes, Köksal ha revelat que ha tingut tants dies “fantàstics” com “funests”, però va prendre la decisió de ser “col·laborativa” abans que “desafiador”. Va entendre que era millor “treballar per trobar solucions que desafiar els homes per qualsevol mena de discriminació o comportament no inclusiu”.

La incorporació de la dona a l’alta gestió esportiva té un punt fort: la diversitat de pensament que s’aconsegueix. Segons ha explicat, les dones són capaces de formular preguntes legítimes i no tenen por a ser excloses dels cercles principals o camarilles que dominen els àmbits esportius per la senzilla raó que mai hi han pertangut. Els seus nous enfocaments suposen aportacions més col·laboratives, desafiadores i innovadores.

Passa el mateix amb les esportistes. Aporten més valor als mitjans que les segueixen perquè són professionals que no se senten vulnerables en compartir les seves males temporades o la seva preocupació pel futur. Són més obertes a l’hora de parlar de temes que per a altres persones són tabús.

El futur del futbol femení ho veu amb gran optimisme. Creu que és com una startup que s’enfronta a grans corporacions i fa la comparació entre un veler i el Titanic, ja que els clubs femenins són més àgils i amb inversions més petites poden generar més sostenibilitat. A més, tenen ingressos més directes perquè fomenten més participació i sentit de comunitat entre els seus aficionats.

Per això, considera que el moment idoni d’invertir en el futbol femení “és ahir”. Els que ho van fer, ara estan començant a recollir, ha sentenciat. Hi ha dades molt prometedores. S’ha estudiat que la publicitat en les seccions femenines genera més consum entre els qui la reben i, a més, són aficionats més preocupats pels valors, el benestar i l’ecologia i tenen en compte que les marques reflecteixin els seus principis. Ha conclòs que aquestes dades han servit perquè hi hagi prediccions que en 2030 el futbol femení serà mainstream i haurà superat a disciplines com són el rugbi, el tenis o la segona divisió masculina.

“L’actiu de les seccions femenines és que encara conserven la puresa del futbol”

En una conversa entre Markel Zubizarreta, responsable de la secció femenina del FC Barcelona, i Stefano Braghin, director de la Juventus femenina, s’ha posat de manifest la importància de construir els projectes de futbol femení fugint del curtterminisme. Zubizarreta ha explicat que la filosofia del Barça exigia treballar amb el planter. “Hem estat compradors només del que no ens sortia de les categories inferiors”, ha dit. Després, per atreure les millors futbolistes del mercat, la ciutat i la filosofia del Barça han servit d’atractius que han fet que es decidissin per aquest club. No obstant això, el secret de l’èxit de la plantilla actual resideix que la majoria de les jugadores han crescut en el Barça.

Un equip estable amb un compromís de les jugadores a llarg termini ha servit també per fidelitzar a l’afició. Per aquest motiu, Zubizarreta creu que el gran actiu del futbol femení és la seva puresa. Les futbolistes no estan tan pendents dels representants i dels agents per prendre les seves decisions, són molt més autònomes, i això permet que la relació amb elles sigui “entre persones, no entre empreses”.

Per la seva banda, Braghin ha confessat que a la Juventus fa quatre anys van haver de començar pràcticament de zero, però que va prendre com a model el FC Barcelona. La competició italiana encara no atreu les millors jugadores del món, però confia a poder tenir un bon equip d’italianes que compti amb estrangeres en els llocs que no es poden cobrir amb nacionals.

Braghin també ha subratllat que el futbol femení és més autèntic que el masculí. Formar part del grup és més important per a les jugadores, i per això és més fàcil resoldre qualsevol problema que pugui plantejar-se en el dia a dia d’un club. Estan més compromeses amb el que fan i el seu grau de sacrifici és major. La prova d’aquesta diferència és que ha observat que nombrosos professionals que han treballat amb les dues seccions, quan arriben al femení no volen tornar al masculí.

Els finalistes han sigut Evix, una protecció medul·lar per a ciclistes, un sistema de monitoratge de la suor i el lactat d’Onalabs, una aplicació per obtenir la informació nutricional de fotos d’aliments que es poden treure amb el mòbil, el model d’entrenaments monitoritzats i gamificats Rockfit, un sistema per realitzar transaccions i fitxatges en esports d’Omashu i, finalment, el vencedor, un orinal intel·ligent de Kamleon que capta la hidratació en temps real amb una anàlisi centralitzada.

María Tato, directora del Futbol Femení de la RFEF, ha augurat un gran futur al futbol femení pel creixement sostingut que manté en el temps. És quelcom que ja assenyalen les principals consultores, que parlen de l’any 2026 com a data en la qual es podrà apreciar un abans i un després. El gran avantatge amb què compta el femení, ha explicat, és que pot seguir el camí de l’èxit del futbol masculí, però alhora aprendre dels seus errors. Una cosa “tan senzilla o complicada com això”. El gran avantatge és que el producte és potencialment de la mateixa qualitat. Segons una recerca d’anàlisi de dades, no existeixen diferències cognitives o tàctiques entre el joc dels homes i de les dones futbolistes.

A més, ha anunciat que ja comença a haver-hi mostres palpables de l’interès creixent que desperten les futbolistes. Un exemple important és que, si bé moltes estratègies i inversions comercials eren creuades, tant en noies com en nois, ara comença a haver-hi marques que només volen patrocinar el femení exclusivament. Això sí, prèviament cal prendre les mesures polítiques, empresarials i socials que serveixin perquè comenci a créixer el nombre d’entrenadores i directives. Els referents són fonamentals.

“El futbol femení necessita tot el suport, n’hi ha prou amb un like en una notícia”

En un diàleg entre Maram Albutairi, presidenta de l’Eastern Flames FC, primer club de futbol femení d’Arabia Saudi, i la periodista sueca Mia Eriksson, s’ha posat de manifest la necessitat dels referents que empenyin i motivin a les noves generacions a trencar els sostres de vidre i fer el pas per dedicar-se al futbol.

Albutairi va ser futbolista a Bahrain, però sempre lamentarà haver començat tard. Ho va fer quan ja tenia 26 anys i era mare. No obstant això, ara la seva filla amb 6 anys ja vol dedicar-se a aquest esport perquè la té a ella com a model. “Necessitem referents per trencar els estereotips”. Ara, gràcies a eines com Instagram hi ha cada vegada més dones com ella que poden demostrar que es pot ser “esportista, esposa, mare i professional”. Per això, ha demanat que es recolzi el futbol femení de totes les maneres possibles, “de vegades donant un like a una notícia o a un comentari a les xarxes socials és suficient”.

A Suècia, ha recordat Eriksson, no es donen situacions com les que ha comentat la seva contertuliana, el futbol és molt accessible per a les dones, però encara així segueix havent-hi situacions de desigualtat. Per exemple, en les retransmissions esportives. Després de veure com es va cobrir el Mundial de França va considerar que el treball deixava molt a desitjar. Ara està recorrent Europa fent fotos a dones futbolistes, especialment de la selecció sueca, i porta un podcast d’anàlisi futbolística.

“Sobretot falten entrenadores, fisioterapeutes, doctores…”

El president del club mexicà Chivas ha explicat com es va marxa la secció femenina del club, que ha guanyat el primer torneig professional disputat al seu país. Nelly Simon, la primera directora esportiva mexicana d’un club, es va fer amb les regnes de l’equip i per a això va abandonar la seva carrera com a periodista. Les seves primeres mesures han anat encaminades al fet que les dones tinguin les mateixes eines i equipacions per jugar que els homes. A més, ha establert una sèrie de convenis i beques amb universitats perquè les jugadores complementin la seva formació o tinguin sortides quan es retiren dels terrenys de joc. Una cosa tan important com acostar-les el joc, perquè, segons ha insistit, el que més falta són dones en llocs fora del camp, com a entrenadores, fisioterapeutes o doctores.

“Estem fent lloc no només a l’esport, també a la societat”

Marta Torrejón i Mariona Caldentey, jugadores del Barça, han explicat com va ser la seva trajectòria des de petites fins a arribar al club amb el qual han aconseguit èxits històrics. En el cas de Marta, va poder veure des de petita com els seus pares, oncles i germans jugaven, la qual cosa la va introduir en el joc i la va portar a debutar amb 7 anys en l’equip del col·legi des d’on va fer el salt a l’Espanyol, on va competir amb els nois. Considera que per a l’evolució de la seva carrera va ser molt important estar tres anys competint al màxim nivell en categoria masculina. No obstant això, després, quan va passar a l’equip femení, per a ella va ser complicat compartir vestuari amb 14 anys amb dones que podien tenir 28 o 32.

Mariona, per la seva banda, va començar a jugar amb 4 anys a Mallorca, en l’equip del seu poble, i era l’única noia de tota l’illa que jugava en competicions que eren íntegrament masculines. Quan amb 14 anys va passar a un equip femení, li va passar el mateix que a la seva companya: “No tenia ni idea de la vida i estava amb dones de 30 anys i era difícil perquè són mentalitats completament diferents”. Més endavant, va observar que hi havia petites discriminacions. Les noies del planter, si no tenien cotxe, anaven amb tren a entrenar. Als nois, en la mateixa situació, els podien posar un taxi. Ella almenys va poder passar de gaudir del seu passatemps a convertir-lo en el seu estil de vida, però sempre va notar que en les seccions masculines hi havia més facilitats.

Malgrat tot, després dels èxits collits pel FC Barcelona femení, Marta considera que en convertir-se en referent i pioneres d’aquests títols, no només obren un buit en l’esport, també en la societat. “Cal saber d’on venim i on estem, ha costat molt arribar fins aquí”.

“La col·laboració pública-privada en el sector de l’esport reverteix en la societat”

En un debat, David Escuder, director d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Dumont, responsable d’emprenedoria de Barcelona Activa, Patricia Viñals, CEO de Faind, Anna Prunna, presidenta d’Indescat i Clara Plana, nutricionista del CEM Joan Miró, han presentat el projecte Barcelona Sports Hub. Una xarxa de col·laboració que busca la complicitat i sinergies de l’empresa privada i les institucions per potenciar el sector esportiu a Barcelona.

L’objectiu és donar solucions a les grans empreses esportives i convèncer-les que, per exemple, el futbol i el fitness formen part del mateix rang de negoci: l’esport. Amb la col·laboració de tots és possible generar oportunitats per a startups i pimes com per a grans empreses assentades, que poden veure com el model de col·laboració atreu grans professionals a Barcelona i serveix per formar als locals amb vocació. Una iniciativa, que en ser de naturalesa esportiva, té com a principal benefici que reverteix en la societat i el medi ambient.

Monitoratge de la hidratació de l’esportista en temps real

Finalment, s’ha celebrat el concurs Allianz sobre innovació esportiva. Els finalistes han sigut Evix, una protecció medul·lar per a ciclistes, un sistema de monitoratge de la suor i el lactat d’Onalabs, una aplicació per obtenir la informació nutricional de fotos d’aliments que es poden treure amb el mòbil, el model d’entrenaments monitoritzats i gamificats Rockfit, un sistema per realitzar transaccions i fitxatges en esports d’Omashu i, finalment, el vencedor, un orinal intel·ligent de Kamleon que capta la hidratació en temps real amb una anàlisi centralitzada.