Rendiment

Als esports d’equip el joc només és possible si es compta amb els companys, si som capaços d’aconseguir alts nivells d’interacció amb ells i el compromís d’una necessària participació col·lectiva, que ha de transformar el significat individual de guanyar. Apareix llavors la cultura col·lectiva del joc on es confirmen les relacions interpersonals i s’identifiquen diferents codis de comunicació i vincles emocionals amb els components de l’equip.

Un dels grans dilemes amb el que l’entrenador s’enfronta en un context de màxima exigència és el de distingir entre les necessitats de rendiment partit a partit i les d’aprenentatge general d’una plantilla. L’especialista en rendiment motor australià Derek Panchuk, ex de l’NBA, en un article titulat What a good learning environment looks like? ha tractat de trobar un punt mig teòric per a aquestes contingències que es plantegen tant a curt termini (rendiment) com a llarg termini (aprenentatge) ja que en aquest equilibri trobarem la virtut.

Una planificació correcta d’un programa d’entrenament de força inclou la manipulació de variables com la selecció i ordre d’execució dels exercicis, el volum, la freqüència i la intensitat de l’entrenament, la velocitat de moviment i el descans entre sèries.

La càrrega d’entrenament és un dels factors més importants en l’àmbit esportiu, ja que d’ella en depèn que aconseguim o no les adaptacions desitjades. La càrrega d’entrenament pot ser dividida en càrrega externa o interna, sent la primera el treball completat per l’esportista (ex., distància, nombre d’esprints, etc) i la segona la resposta fisiològica o psicològica (ex., pulsacions, nivells de lactat, esforç percebut) imposada per la càrrega externa.

Guanyar un partit de futbol, bàsquet o handbol depèn de molts factors. Molts no són controlables per l’entrenador. Un rendiment extraordinari de l’oponent, una injusta decisió arbitral o la sort són aspectes que poden decantar un resultat i que no es poden entrenar. Per això cal posar tota l’atenció únicament en allò que es pot controlar, és a dir, el què depèn tan sols de nosaltres.

Com a entrenador, els teus objectius són guanyar qualsevol partit i aconseguir el màxim rendiment dels teus jugadors, oi? A més, necessites que l’equip jugui com si fos un sol grup cohesionat.

Els esports d’equip — com poden ser efutbol, rugbi, handbol, hoquei o el bàsquet, entre altres — es caracteritzen per alternar esforços curts de molt alta intensitat (<10 segons) amb períodes de recuperació a una menor intensitat. És per això que la capacitat per a realitzar esprints de forma repetida serà un dels principals determinants del rendiment.1 De fet, diversos estudis han observat que els jugadors que competeixen en una categoria competitiva major (per exemple, professionals en comptes de semi-professionals) presenten un major rendiment en tests d’esprints repetits.

La calor té efectes negatius sobre el rendiment dels esportistes, per tant és necessari realitzar un procés d’aclimatació abans de competir en ambients amb altes temperatures.

Els carbohidrats suposen la principal font d’energia durant l’exercici d’alta intensitat. Per això, és primordial arribar a la competició amb els dipòsits de glucogen el més plens possibles.