Bona part dels partits als esports d’equip es componen de dos períodes de joc (normalment de 30 o 45 minuts) separats per una pausa a la meitat del joc (de 10 a 20 minuts). Al descans, els jugadors volen relaxar-se mentalment i físicament després del joc, rehidratar-se, prendre ajuts ergogènics, atendre a les instruccions tècniques de l’entrenador, rebre tractament mèdic o renovar l’equipament¹. Tot i això, pot ser que aquest protocol d’actuació, tan acceptat pels esportistes i entrenadors, no sigui l’òptim. En algunes investigacions s’ha demostrat, com és en el cas del futbol,el jugador perd rendiment físic² i cognitiu³ i augmenta el risc de lesió⁴ a l’inici de la segona part. Sembla que la pèrdua de temperatura corporal a causa d’una recuperació massa passiva al vestidor estaria relacionada amb aquest deteriorament del rendiment.

En una investigació recent⁵ se suggereix un model d’actuació diferent durant el descans per reduir els possibles efectes negatius de la pausa al partit. Les propostes d’actuació, l’ordre i la durada és la següent (tenint en compte que el descans dura 15 minuts):

• De −15 a −13 minuts: Els jugadors arriben al vestidor des del camp.
• De −13 a −10 minuts: Temps personal per als jugadors (inclòs el tractament de lesions).
• De −10 a −8 minuts: Diàleg de l’entrenador amb l’equip (amb anàlisi de vídeo).
• De −8 a −6 minuts: Visionament de seqüències de vídeo individuals (amb feedback associat).
• De −6 a −4 minuts: Vestir-se i ajustar l’equipament; xiclet amb cafeïna.
• Durant tot aquest temps (de −15 a −4 minuts): Estratègies passives per mantenir la calor.
• De −4 a −1 minuts: Reescalfament amb exercicis d’alta intensitat o potenciació postactivació.
• De −1 a l’inici de la segona part: Hidratació de carbohidrats a la boca.
• Durant tot el temps del descans: estratègies hidronutricionals adequades.

La pèrdua de la temperatura corporal observada durant el descans podria evitar-se amb dues estratègies⁶:

1. Utilitzar peces de roba calentes, jaquetes de supervivència a l’aire lliure o coixinets tèrmics. Això té pocs inconvenients per als esportistes i s’ha demostrat que serveix per combatre la pèrdua de temperatura corporal.

2. Es podria augmentar la temperatura ambiental del vestuari.

El reescalfament proposat al final del descans pot millorar el rendiment físic i tècnic dels jugadors en comparació amb les pràctiques de recuperació passiva⁷. Fer exercicis d’alta intensitat o potenciació postactivació pot ser una bona estratègia. La presència de cafeïna i carbohidrats a la boca pot facilitar el rendiment immediatament posterior^8,9. Tanmateix, si passa massa temps entre la ingesta i l’exercici subsegüent, els efectes ergogènics d’aquestes substàncies es poden perdre. Es recomanen els xiclets de cafeïna i les solucions de carbohidrats per als moments finals del descans. El reforç positiu del visionament de seqüències de vídeo amb accions satisfactòries dels jugadors podria incrementar-se amb missatges positius de l’entrenador¹⁰. De la mateixa manera, cal presentar amb cautela imatges de l’equip contrari que puguin generar reaccions negatives en els esportistes.

En qualsevol cas, aquest model teòric d’actuació als descansos no ha de ser un protocol rígid. Més que substituir, es tracta de complementar les pràctiques que els jugadors perceben com a beneficioses i que formen part de les seves estratègies individuals d’activació.

Carlos Lago Peñas

Bibliografia

¹Towlson, C.; Midgley, A. W. i Lovell, R. (2013). Warm-up strategies of professional soccerplayers: practitioners’ perspectives. J SportsSci. 31(13):1393–401.

² Mohr, M.; Krustrup, P. i Bangsbo J. (2005). Fatigue in soccer: a briefreview. J SportsSci. 23(6):593-9.

³Greig, M.; Marchant, D.; Lovell, R.; et al. (2007). A continuous mental taskdecreasesthephysiologicalresponse to soccer-specificintermittentexercise. Br J SportsMed. 41(12):908-13.

⁴Hawkins, R. D. i Fuller, C. W. (1996). Riskassessment in professional football: anexamination of accidents and incidents in the 1994 World Cup finals. Br J SportsMed. 30(2):165–70

⁵ Russell, M.; West, D.; Harper, L. D.; Cook, C. i Kilduff, L. P. (2015). Half-timestrategies to enhancesecond-half performance in team-sportsplayers: A reviewandrecommendations. SportsMedicine. 45(3):353-364.

⁶Kilduff, L. P.; West, D. J.; Williams, N.; et al. (2013). Theinfluence of passiveheatmaintenance on lowerbodypower output andrepeatedsprint performance in professional rugbyleagueplayers. J SciMedSport. 16(5):482-6.

⁷ Mohr, M.; Krustrup, P.; Nybo, L.; et al. (2004). Muscle temperatureandsprint performance duringsoccermatches: beneficial effect of rewarm-up athalf-time. Scand J MedSci Sports. 14(3): 156-62.

⁸Beaven, C. M.; Maulder, P.; Pooley, A.; et al. (2013). Effects of caffeineandcarbohydratemouthrinses on repeatedsprint performance.ApplPhysiolNutrMetab. 38(6):633-7

⁹ Ryan, E. J.; Kim, C. H.; Fickes, E. J.; et al. (2013). Caffeinegumandcycling performance: a timingstudy. J StrengthCond Res. 27(1):259-64.

¹⁰ Cook, C. J. i Crewther, B. T. (2012). Theeffects of differentpre-game motivationalinterventions on athletefree hormonal stateandsubsequent performance in professional rugbyunionmatches. PhysiolBehav. 106(5):683-8.