El rendiment esportiu ve determinat en gran manera per la capacitat que tinguin els serveis mèdics i tècnics de reduir el risc de lesió de les jugadores i, en el cas que es produeixin, de gestionar-les de la millor manera possible. Hi ha diferències a l’hora d’enfocar un programa de rehabilitació d’una lesió entre homes i dones? En una primera presentació, Roger Ollé, fisioterapeuta del primer equip del FC Barcelona femení, ha explicat que els objectius i etapes en tots dos casos són els mateixos. Malgrat aquestes similituds, si que ha volgut destacar que el programa de rehabilitació de les esportistes és més complex perquè es fan més preguntes durant totes les fases. Un altre aspecte que s’hauria de tenir en compte són les diferències hormonals entre homes i dones, la qual cosa fa que les dones tinguin un llindar de dolor més baix.

Com actua el metge quan veu a una jugadora lesionada? Aquesta pregunta l’ha respost la Dra. Eva Ferrer, metgessa del primer equip del FC Barcelona femení. Des del moment en el qual veu a la jugadora sobre la gespa, comença a observar com es comporta, li pregunta què ha sentit, com ha succeït. Parar esment als seus gestos i escoltar-la des del primer moment és fonamental per començar el procés amb garanties. A més, per a la jugadora és important veure que hi ha comunicació fluida entre els serveis mèdics, fisioterapeutes i entrenadors. Ha de saber com evoluciona, per què fa el que fa i s’ha de sentir confiada per expressar les seves sensacions als tècnics.

Una dada que mostra la importància de la rehabilitació l’ha donada la Dra. Abigail Mackey (Universitat de Copenhagen): 7 dies de retard en el començament de la rehabilitació pot implicar que la tornada a la pràctica esportiva es retardi tres setmanes. Això demostra que el temps de començament és fonamental. La investigadora ha mostrat imatges de microscopía en les quals es veu com les cèl·lules satèl·lits es multipliquen per nou després d’una lesió i com els macròfags s’infiltren per accelerar els processos de reparació.

“Concussion”, una lesió que cal tenir en compte

La commoció cerebral després d’un impacte al cap és una lesió que requereix un procés de recuperació perllongat i que afecta en major mesura les esportistes. En part, això pot deure’s al fet que les dones tenen un major risc sanguini i consum d’energia al cervell, a més d’estructures diferents en la musculatura del coll. Aquesta lesió pot presentar símptomes persistents temps després de la lesió, per la qual cosa s’ha de tractar amb cautela. Per això, la tornada al joc ha de ser consensuada per part de l’staff mèdic que sap que pot comportar riscos si es precipita.

Hi ha diferències en les lesions tendinosas entre homes i dones?

La Dra. Jill Cook (La Trobe University, Austràlia) ha explicat que les dones tenen una menor ràtio de lesions tendinosas, cosa que en part pot deure’s al fet que tenen major capacitat per emmagatzemar energia als seus tendons. Una realitat que canvia després de la menopausa, quan el risc s’incrementa. Per abordar aquest problema ha presentat els resultats del GLOBE trial, un assaig controlat en el qual han analitzat l’impacte de l’exercici i de la teràpia hormonal substitutiva en dones postmenopáusiques. Els resultats van mostrar que l’exercici millorava els resultats en tots els grups i la teràpia hormonal només en dones amb un IMC <25.

Quina és la diferència entre els processos de maduració dels nens i les nenes?

El Dr. Dai Sugimoto (Boston Children’s Hospital) ha assenyalat que el creixement de les nenes comença abans. En les nenes, la pubertat comença als 8-12 anys i en els nens als 12-14. Això es relaciona amb un increment de la descoordinació motora, cosa que es relaciona amb un increment del risc de lesió a edat. “Cal parar especial atenció a la preparació de les nenes en aquest rang d’edat per tal que millorin la coordinació neuromuscular”. Cal realitzar programes de prevenció de lesions, incidint sobretot en l’entrenament de força.

A causa de la importància que té la Masia en el futur esportiu del FC Barcelona, el Dr. Mindaugas Gudelis ha analitzat com es gestionen les lesions en el club. Principalment ha posat l’accent en les apofisitis, una lesió que es produeix sobretot durant el creixement dels jugadors. Ha presentat els resultats d’un estudi del club que ha analitzat a més de 1900 jugadors de 7-19 anys (2008-2015) en el qual es van veure 210 casos, és a dir, 27 casos a l’any.

És poden predir les lesions?

De cara a intentar predir una lesió és important trobar “candidats” que es puguin vincular com a causals d’un major risc de lesió. El consultor científic del FC Barcelona Alan McCall ha ressaltat que la lesió és un procés complex i que no estem en disposició de predir el seu risc, almenys amb els models actuals. “És com muntar un trencaclosques”. El problema és que les dades que tenim disponibles per trobar la probabilitat de lesió són limitades, fins i tot més en les dones, en les quals només es compta amb la possibilitat d’analitzar (en la majoria dels casos) factors com la càrrega externa, el wellness o l’edat.

El Dr. Juan Ramón González de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha insistit en la mateixa línia: “utilitzar associacions simples per a entorns complexos no funciona”. L’investigador ha explicat com els models que s’utilitzen a ISGlobal podrien ajudar a millorar els mètodes de predicció del risc de lesió. Ha destacat que mitjançant models dinàmics de biomarcadors longitudinals que utilitzin dades ómiques han aconseguit millorar la capacitat predictiva. A més, ha destacat que per donar un salt de qualitat a l’hora de crear models més complexos cal augmentar la població estudiada. Per a això ha animat a compartir les enormes bases de dades que tenen alguns biobancs, respectant-ne sempre la confidencialitat.

Objectiu: tornar en òptimes condicions després d’una lesió

El Dr. Ritan Mehta, metge de la selecció anglesa de futbol femení, ha parlat sobre com es pot optimitzar el procés de Return to play. Per a això ha posat el cas pràctic d’una jugadora que va patir una lesió tendinosa dies abans de participar als Jocs Olímpics. Ha explicat com l’equip mèdic va estudiar el context de la lesió i el de la jugadora, el calendari de partits i entrenaments, així com els passos a seguir per maximitzar el resultat seguint el mateix full de ruta. Després d’explicar de forma detallada les diferents fases del procés, així com alguns tractaments utilitzats (p. ex. Restricció del flux sanguini, plasma ric en plaquetes, triple teràpia), la jugadora va aconseguir unir-se a la dinàmica de l’equip 11 dies més tard de lesionar-se i debutar en el tercer partit dels Jocs jugant 20 minuts.

Per ajudar tant a tècnics com a esportistes a aconseguir disminuir el risc de lesió o, en el cas que s’hagi produït, optimitzar el seu el retorn a l’activitat, la biomecànica pot ser una eina fonamental en la qual recolzar-se. Aquest ha estat el tema que ha abordat el Dr. Ventura Ferrer, biomecànic del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat de Barcelona. “La biomecànica ajuda a bregar amb les falses creences tot avaluant l’estat físic de l’esportista i la seva adaptació a la càrrega”. A més, pot ajudar a seguir el procés de recuperació i mantenir la motivació de l’esportista, ja que rep informació objectiva amb la qual poder prendre decisions. En aquesta mateixa línia, el Dr. Javier Nuñez Villar del Atlético de Madrid ha mostrat com utilitzen la biomecànica per analitzar la possible pèrdua de musculatura reclutada per la cama contralateral.

Amb la finalitat de donar suport als clínics, la Dra. Clare Ardern ha ensenyat diversos recursos perquè puguin guiar-se a l’hora de prendre decisions en el procés de return to play, ressaltant la importància de l’aspecte psicològic.

La importància de l’aspecte mental

En relació al treball multidisciplinari necessari per prevenir lesions, Tatiana Ferreira ha explicat com treballa el Benfica. Un aspecte que tenen molt en compte és l’aspecte psicològic, i en el club compten amb un total de 12 psicòlegs entre totes les categories. Si bé a nivell tècnic i físic els jugadors es preparen de forma diària, l’aspecte psicològic ha estat un àrea no prioritària però que ha demostrat tenir molta transcendència. “En el Benfica volem que les jugadores pensin el que estan fent i ajudar-les a gestionar l’estrès i la seva salut mental”. Per a això estan realitzant tallers en els quals comencen amb “els líders” del grup (p. ex. entrenadors, cos mèdic, etc) per crear un context educatiu que permeti instaurar de forma duradora aquesta fórmula de treball.

Deficiència energètica i trastorns de l’alimentació en l’esport d’alt rendiment

La Dra. Kathryn Ackerman (Boston Children’s Hospital) ha explicat la importància de detectar la síndrome de deficiència energètica en els esportistes, sobretot en les nenes. Segons un estudi en el qual van analitzar a més de 1000 dones (5-30 anys), gairebé la meitat presentava baixa disponibilitat energètica, una síndrome que engloba una realitat complexa que afecta a diversos sistemes en l’organisme: muscular, immunitari, hormonal, òssi, etc.

Per la seva banda, el Dr. Eduardo Serrano-Troncoso de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha analitzat els trastorns alimentaris i com podrien prevenir-se. En aquest sentit és necessari tenir especial cura amb les esportistes, ja que tenen major risc de patir trastorns alimentaris: 9 casos per cada 1 cas dels homes.

Com influeix l’estil de vida actual en el metabolisme dels lípids en el múscul?

L’estil de vida actual està incrementant les taxes d’obesitat. Això està produint un canvi en el metabolisme muscular de les persones que tenen aquesta patologia. A causa d’aquesta realitat, la Dra. Clara Prats (Universitat de Copenhagen) ha explicat com influeix aquest estil de vida sedentari sumat a una ingesta calòrica elevada en el múscul. El més destacable és que les fàbriques d’energia de les cèl·lules, els mitocondris, redueixen el seu nombre i funció en el múscul. La seva distribució està més espaiada en el teixit muscular i presenten una major presència de lípids intramusculars. En aquest sentit l’entrenament podria ser una eina per revertir aquesta situació.

L’enfocament pràctic dels clubs professionals

Aquesta segona jornada ha acabat amb exemples de com dos clubs com el FC Barcelona i la Juventus treballen la prevenció de lesions. Laura Ràfols, fisioterapeuta del primer equip femení del FC Barcelona, ha destacat que no totes les lesions són iguals, per la qual cosa no existeixen protocols definits. Mobilitzar de forma primerenca la zona afectada, utilitzar diferents superfícies (gespa o sorra) o variar els estímuls són alguns eixos sobre els quals es basa la forma de treballar del club. En aquesta mateixa línia, Pilar Os, readaptadora de l’equip femení de la Juventus de Torí, ha explicat la seva metodologia per prevenir lesions i els processos de readaptació. El GPS per quantificar la càrrega o l’ús d’aplicacions mòbils o vídeos per donar la major informació possible a la jugadora formen part d’algunes eines importants en el seu dia a dia.

Si bé la recuperació física és transcendental, l’abordatge psicològic té un paper prioritari. Rocío Pomares, piscòloga del FC Barcelona, ha explicat com els pensaments inconscients després d’una lesió poden implicar pors en els jugadors que els poden afectar de forma important a la recuperació. Per això, des del club es para especial atenció a analitzar i monitoritzar la recuperació des d’un punt de vista psicosocial.