La retirada és un dels majors problemes que afecten les dones esportistes professionals. La bretxa salarial que sofreixen les seccions femenines no permet que la mateixa proporció de dones pugui acabar la carrera amb un futur assegurat o més o menys resolt. Conscient d’aquest problema, Alana Beard, l’exjugadora de la WNBA, ha presentat en la 5a trobada Sports Tomorrow Congress del Barça Innovation Hub, en una entrevista amb Steve Gera, la seva fundació Transition Play per ajudar les esportistes a trobar el seu futur fora de les pistes.

Beard ha explicat que al llarg de la seva vida va haver d’afrontar tres grans canvis; en tres ocasions es va haver de reinventar. La primera, després d’una greu lesió de tendó. Els metges li van dir que amb un noranta per cent de possibilitats no podria tornar a jugar al bàsquet. Ella es va obstinar, amb sessions de rehabilitació de deu hores diàries, fins que un entrenador a Israel li va dir que s’estava pressionant massa, que havia de ser conscient de quines eren les seves millors competències i centrar-s’hi. En aquest moment va prendre consciència d’una cosa important tant per al seu joc com també per a la seva mentalitat: “Quan t’adones que no pots ser la jugadora que vols ser, canviaràs la teva vida”.

Més endavant, va haver d’aprendre a actuar en els mitjans de comunicació, la qual cosa en lloc de preocupar-la, va servir perquè augmentés la seva confiança en si mateixa. Es va dir “diré més que sí”. El problema, segons ha explicat, és que els esportistes estan acostumats a ser útils dins de la pista i els hi costa no ser-ho fora. Tenen pànic a l’error. No obstant això, l’error és l’única forma d’aprendre i aprendre és imprescindible per reinventar-se. En aquest punt, Gera ha recordat que és molt complicat treure als esportistes d’aquesta mentalitat del rendiment, perquè solen estar molt centrats a aconseguir objectius. Els hi costa cometre errors perquè sempre busquen la perfecció, una cosa que aconsegueixen adoptant rutines.

Finalment, Beard va aprendre a situar-se en el món de les finances. Aquí ja tenia el bagatge, après després de la seva lesió, que el que vingués ara era cosa seva. “Encara que no sembli que tens el control, el tens”. Per això, Transition Play ajuda les esportistes a realitzar un currículum amb pràctiques en empreses, facilitant-los les connexions i els contactes que té la fundació, perquè aprenguin a sentir-se valuoses fora dels terrenys de joc.

“Les jugadores d’esports acaben estancades en competicions femenines”

Els videojocs o esports representen un nou paradigma que ja està assentat i presenta un futur i desenvolupament extraordinari, no obstant això, molts problemes de discriminació que l’esport tradicional ha intentat corregir amb els anys, aquí s’estan manifestant amb especial intensitat.

Servane Fischer, de l’organització sense ànim de lucre Women in Games, ha denunciat que existeix una gran desproporció en la presència d’homes i dones en els tornejos d’esports capdavanters. Ha apuntat diverses causes, les primeres serien educacionals. Des de petits, s’educa de manera diferent a nens i nenes, a ells se’ls motiva més a “lluitar i competir”. No obstant això, ha explicat que per jugar a videojocs només importa el cervell, no és com en els esports tradicionals on preval el físic, i no hauria d’haver-hi diferències entre els esports d’homes i dones.

Per si no n’hi hagués pro, Fischer s’ha queixat que està molt estès insultar les dones en els videojocs en línia. Ha revelat que es donen situacions “molt tòxiques” i els homes no s’atreveixen a defensar les dones perquè després són acusats de “voler lligar amb elles” pels mateixos que les insulten. Aquestes situacions desmotiven les jugadores, si no acaben portant a les dones a abandonar la seva afició.

Segons Fischer, els organitzadors d’esdeveniments van pensar que la dona s’aniria incorporant de manera natural als esports fins a aconseguir quotes més equilibrades, però això no ha succeït en gran part pels motius esmentats. A més, quan es van crear les cases de jocs en línia per fomentar equips d’alt rendiment amb convivència permanent, es va excloure les dones pel “perill” que comportava per als homes conviure amb elles. A més, també és un problema que es perpetuïn estereotips quan marques de maquillatge intenten patrocinar als equips de noies, encara que no és estrany que això succeeixi en un món en el qual es demana als videojugadors amb sobrepès que s’aprimin per “donar una millor imatge”.

La solució a tot això no seria tampoc crear tornejos per a dones, perquè són menys competitius en les condicions actuals i l’objectiu és potenciar que entrin en els mixtos. Si en una competició hi ha 2000 homes dels quals 15 o 20 han arribat a professionals, el total de dones en aquest torneig pot rondar les 50. Per tant, la seva organització el que busca és incorporar més dones als esports.

Sayna, la jugadora de videojocs alemanya ha acompanyat a Fischer durant la seva exposició i s’ha mostrat d’acord amb les seves paraules. Quan es fan tornejos per a dones, ha revelat, no és estrany que aquestes es quedin “estancades” perquè el nivell de joc no és tan elevat com en els mixtos, on hi ha poca presència femenina.

Per iniciar-se en els esports, ha recomanat els entorns universitaris, on és més difícil rebre insults tòxics pel fet de ser dona. Aquesta va ser la forma que va trobar ella per poder jugar a gust i aprendre’n. No obstant això, ha confessat que no és fàcil combinar estudis i videojocs, perquè tots dos requereixen molta dedicació. “No és suficient amb quedar-se fins a la matinada”. Perquè arribin les facilitats que permeten que una jugadora de videojocs es desenvolupi com a professional, el que importa és que hi hagi referents que obrin pas a les altres i així arribin a les competicions més importants.

“El cicle menstrual pot influir sobre el rendiment i les lesions”

Eva Ferrer, metge del FC Barcelona femení i de les seves categories formatives, ha explicat el funcionament de l’aplicació que utilitzen les jugadores per monitorar el seu cicle i que es puguin personalitzar els entrenaments per minimitzar el risc de les lesions. La clau està en el control dels becs i valls del sistema hormonal, ha explicat la doctora, perquè conèixer el nivell fisiològic en el qual es troba cada jugadora permet abordar les càrregues dels seus entrenaments, els minuts de joc que disputa i individualitzar el tracte. Per exemple, en relació amb el cicle i les lesions de lligaments. L’aplicació encara es troba en desenvolupament, però serà clau per optimitzar el rendiment de les jugadores d’elit.

En aquesta mateixa taula sobre proveir de noves tecnologies als clubs esportius, Loreto Quintero, directora de projectes estratègics de la Lliga, ha explicat com s’utilitza la IA per detectar des de fraus en els resultats d’un partit o per seleccionar imatges per incloure a les xarxes socials. Peter Demopoulos, de Realtrack Systems, ha comentat com funciona Wimu, el dispositiu que fa servir el FC Barcelona en totes les seves categories i seccions per monitorar el rendiment. Un sistema amb el qual s’obtenen dades de 30 equips, només en el FC Barcelona, i més de mil jugadors.

“És molt important compartir la vida interna de la dona, la seva vida completa”

L’emprenedora Helen Guillaume, fundadora i CEO de Wild AI, especialitzada en càlculs per evitar riscos financers, ha presentat un projecte de monitoratge del cicle de les dones, ja que molts canvis en la vida d’una dona estan relacionats amb ell. De fet, cada dia es poden produir diversos canvis hormonals i si es té la menstruació, aquests són constants. “És molt important comprendre la vida interna de la dona, la seva vida completa”, ha manifestat. Mentre el màrqueting vengui que la dona és “fràgil i feble, amb canvis d’humor”, el que s’amaga és el desconeixement i la falta de comprensió del seu cos. La tecnologia que apadrina serveix per monitorar el cicle, mesurar les càrregues d’entrenaments i també modificar la dieta segons sigui convenient. Al costat d’ella, Anna Gudmundson, CEO de BioSelf Technology, ha presentat un dispositiu per atallar una crisi d’estrès. Sensate serveix per obtenir en menys temps els beneficis de la meditació. “Ajuda al cos a ajudar-se a si mateix”, ha especificat, ja que l’estrès pot ser bo en determinades situacions, però mai de manera constant, ja que danya el sistema immune i l’escorça frontal, on se sent l’empatia i es prenen les decisions.

“Les tecnologies del futur es basaran en la personalització de les dades”

La professora d’ESADE, Invanka Visnjic, ha moderat un panell sobre noves tecnologies i esports amb Elisabet del Valle, cofundadora d’Onalabs, Maurici A. López-Felip, CEO de Kognia, i Iván Contreras, cofundador d’HUMANoX. Els contertulians han explicat la importància del monitoratge de dades en temps real, ja siguin posicionals, d’impactes amb la pilota o amb altres jugadors o biomarcadors. Les competicions oficials encara han de resoldre el problema de determinar a qui pertanyen els drets sobre aquestes dades, però aviat podrien incorporar-se a les retransmissions i a l’actualitat esportiva. No obstant això, la viabilitat dels avanços tecnològics per a l’esport d’elit sempre està determinada per l’ampliació de la base d’usuaris finals. Les noves generacions d’esportistes estaran més empoderades amb aquestes tecnologies, però els avanços han de crear productes que puguin passar dels esportistes als ciutadans i en aquest punt és on es produirà el seu major desenvolupament gràcies a la personalització de les dades. El pas de big data a small data.

“Hi ha jugades que només pot veure un geni del bàsquet, una persona normal necessita una anàlisi de dades”

L’equip d’analítica i estadística de l’NBA està a l’avantguarda mundial de les noves tecnologies esportives. Sydney Sarachek ha explicat que el desenvolupament d’aquestes eines té dos vessants: una, que serveix per fer millors retransmissions i informar amb major precisió i profunditat sobre el joc; i l’altra, que ha servit per revolucionar-ho. Segons ha explicat, “hi ha jugades molt complicades que només pot veure un geni del bàsquet, una persona normal necessita una anàlisi de dades”. Per a això, l’NBA registra 10 mil milions de dades per temporada, milió i mig per partit. El seu tractament mitjançant la IA serveix per generar algorismes que reflecteixen aspectes del joc molt complicats de percebre d’una altra manera. Així, els defenses, per exemple, poden quantificar la pressió a la qual els sotmet un atacant o quanta distància necessita cada jugador per llançar, el que serveix per marcar-los segons les seves característiques. Per part dels aficionats, el gran avantatge s’està produint en la personalització de la informació que es consumi. El gran objectiu és que es puguin configurar els highlights de tal manera que l’usuari pugui veure el que desitja a cada partit o a tots, perquè si alguna cosa mou l’oferta d’informació que dona l’NBA és ser conscients que els fans són diferents i tenen interessos diferents.

“El repte més gran de les startups esportives és obtenir finançament del món femení”

Jaymee Messler, creadora The Players’ Tribune, ha explicat el que va suposar la creació d’aquesta plataforma pionera al món de l’esport i de les xarxes socials. En 2014, quan les xarxes encara estaven en una primera fase de desenvolupament, va crear aquest sistema de comunicació entre els esportistes i aquests amb els seus fans que va aconseguir trencar motlles. Els atletes no només compartien informació entre si, sinó que també eliminaven intermediaris per transmetre els seus missatges, la premsa tradicional, amb la qual no estaven satisfets. A més, podien posar l’accent en temes que ells consideraven realment importants i els mitjans els ignoraven. Van prendre el control de la seva narrativa. Gràcies a aquesta iniciativa, molts van començar a parlar de problemes que fins llavors eren tabú, com la salut mental. A més, la plataforma va aconseguir atreure patrocinadors que van signar contractes amb esportistes que destacaven a The Player´s Tribune o amb tots els que estaven donats d’alta. Seguint amb un afany innovador, ara Messler ha aprofitat les successives legalitzacions de les apostes en estats on havien estat prohibides per, a través de Gaming Society, educar en el joc i promoure que es faci amb responsabilitat.

“Quant millor sigui el control de dades, millor rendiment tindràs”

Alex Abrines, jugador de bàsquet del FC Barcelona, està actualment lesionat, el que ha servit perquè expliqui tota la tecnologia que envolta a un esportista per recuperar-se quan es troba en aquesta situació. El seu problema és amb el cartílag que amb els anys se li ha desgastat. A casa té una màquina que l’ajuda a moure el genoll sense esforç i d’altres que li apliquen microfreqüències. No només serveixen per disminuir terminis en una recuperació, sinó que també per minimitzar el risc de recaiguda quan es torna a les pistes.

Sobre la tecnologia en els entrenaments i partits, Abrines ha exalçat el paper que juguen les dades en el rendiment. Es fan servir per apreciar detalls tan subtils com quina cama es carrega més quan se salta, el que serveix per evitar sobrecàrregues, o per corregir aspectes del joc que no es veuen a simple vista. A més, fora de la pista, controlar el somni, el descans i la nutrició serveixen també per millorar el rendiment. Si baixes en percentatge d’anotació, pots recórrer a les dades per buscar les causes, “gràcies a aquestes petites diferències es pot guanyar un partit”, ha conclòs.