L’esport no és aliè als canvis que es produeixen a la societat. L’esperança de vida ha incrementat i l’edat de jubilació tendeix a retardar-se progressivament. S’ha observat el mateix efecte, per exemple, al tennis. La mitjana d’edat dels millors 100 jugadors ha augmentat en la dècada passada a un ritme de 0,34 anys per temporada i, des de mitjans de l’última dècada, ha passat de 26,2 anys a un màxim històric de 27,9 anys.¹

En una investigació recent² es confirma que aquesta tendència també és present al futbol. Els jugadors són cada vegada més grans. En analitzar l’edat dels jugadors que van participar en la Lliga de Campions entre les temporades 1992-1993 i 2017-2018, els investigadors van descobrir dades molt interessants:

• La mitjana d’edat dels futbolistes ha augmentat 1,6 anys i ha passat de 24,9 a 26,5 des de la primera fins a l’última temporada analitzada (figura 1).
• Aquest envelliment es manifesta de manera semblant en totes les posicions específiques. Els porters i els defenses centrals són els que més temps es mantenen a l’elit (figura 2).
• Una corba en forma de ‘u invertida’ caracteritza la relació entre el valor de mercat dels jugadors i l’edat que tenen, amb un valor màxim d’entre 26 i 30 anys. Els de més de 30 anys tenen el valor més baix, fins i tot per sota de l’interval d’edat entre els 16 i els 20 anys.
• No hi ha diferències d’edat en els equips que han guanyat la competició i els que han quedat com a finalistes, semifinalistes o eliminats a la primera fase de la competició. Sembla que la fórmula de l’èxit és combinar joventut i maduresa (figura 3).

Els motius que poden explicar que els millors futbolistes siguin cada vegada més grans tenen a veure amb la combinació de molts factors, com ara la tecnologia, la dieta, la preparació, la prevenció de lesions, la inversió econòmica o el nivell del cos tècnic. Cada vegada s’entrena millor: els esportistes es cuiden més i la ciència ens ha ajudat a entendre millor què cal fer per equivocar-se menys. És possible fins i tot que el sostre de rendiment sigui cada vegada més amunt.

D’aquest treball se n’extreuen les següents aplicacions pràctiques:

1. Pot ser que no només calgui fitxar jugadors molt joves. El valor de mercat dels futbolistes disminueix radicalment a partir dels 30 anys i, tanmateix, sembla que amb aquesta edat encara poden oferir un bon rendiment durant diverses temporades. A més, és possible que un futbolista amb experiència necessiti menys temps per adaptar-se al nou equip i oferir el nivell més alt des del primer moment.

2. Sembla que la tendència d’envelliment dels futbolistes continuarà durant els pròxims anys. Cada vegada els jugadors seran més grans, sobretot els porters i els defenses centrals.

3. La inversió dels clubs en investigació, tecnologia i qualificació del cos tècnic pot contribuir a mantenir el valor dels jugadors.

Apunta’t al Certificat en Entrenament en Esports d’Equip

Carlos Lago Peñas

Bibliografia

¹ Kovalchik, S. A. (2014). The older they rise the younger they fall: age and performance trends in men’s professional tennis from 1991 to 2012. J. Quant. Anal. Sports 10, 99–107.

² Kalén, A., Rey, E., de Rellán-Guerra, A. S. i Lago Peñas, C. (2019). Are Soccer Players Older Now Than Before? Aging Trends and Market Value in the Last Three Decades of the UEFA Champions League. Front. Psychol. 10:76