En el marc de l’Sports Tomorrow Congress, la Dra. Eva Ferrer, metgessa del primer equip femení del FC Barcelona, i el Dr. Gil Rodas, responsable mèdic de Barça Innovation Hub, han presentat un esdeveniment únic dedicat a l’avançament del coneixement de l’esport femení.

La ciència a l’esport femení s’assembla més a una macedònia

En una primera ponència molt il·lustrativa, la Dra. Celeste Geertsema (Aspetar, Qatar) ha analitzat la problemàtica que concerneix la recerca en ciències de l’esport: la majoria d’estudis estan fets únicament en homes. “Com és possible abordar de forma individualitzada la preparació de les esportistes si amb prou feines existeixen estudis científics fets en població femenina?” Ha explicat com les recerques publicades en les millors revistes del món en ciències de l’esport amb prou feines han inclòs a dones en els seus estudis. Sports Medicine, per exemple, va publicar un 0 % d’estudis que incloïen dones entre 2018 i 2019. Això ens situa en una paradoxa si parem atenció a les diferències genètiques entre homes i dones (al voltant del 1-4 %): els professionals mèdics i tècnics estan tan a prop de conèixer la fisiologia de la dona com la d’un ximpanzé, tot sabent que la diferència genètica entre espècies oscil·la també en aquests paràmetres. “Quan parlem de ciència en l’esport femení hem de deixar de banda la perspectiva de “la macedònia” i començar a fer ciència que tingui en compte la individualitat de la dona”.

La importància de l’educació en l’esport femení

La Dra. Eva Ferrar ha ressaltat la importància de l’educació per millorar els processos de preparació de les jugadores. “Una de les primeres coses que em vaig adonar quan vaig arribar a l’equip era que les jugadores no tenien visites ginecológicas de forma regular. Com podem educar en la importància del cicle menstrual amb aquesta realitat?”. D’aquesta manera en el club s’està apostant pel seguiment del cicle menstrual com a part imprescindible per començar a entendre la seva importància en el rendiment i en la prevenció de lesions.

La fisiologia de la dona i les seves implicacions en l’esport

El Dr. Anthony C. Hackney, professor de fisiologia i nutrició de la Universitat de Carolina del Nord, ha parlat de la perspectiva fisiològica de la dona. Una de les principals diferències entre sexes radica en les hormones sexuals i el seu impacte en la salut òssia, muscular i immunitària. Això contrasta amb la realitat que durant dècades ha imperat al món de la recerca i el rendiment, en el qual s’ha tractat a les “dones com a homes petits”.

El cicle menstrual, un signe vital

La Dra. Geòrgia Brunvels de la Universitat St Mary’s ha intentat donar resposta a la pregunta de com el cicle menstrual afecta al rendiment esportiu. En primer lloc, ha insistit en utilitzar al cicle menstrual com un signe vital de salut. Si el cicle és regular indica que l’esportista té una bona condició fisiològica. Per contra, si el cicle és erràtic, denota una alarma que cal tenir en compte. Així per exemple ha assenyalat que un 87 % de les dones presenta símptomes durant cada cicle. Una dada molt rellevant és que el 85 % de les esportistes senten que reben poca informació sobre el cicle menstrual. Finalment, ha destacat el canvi de narrativa que s’ha produït al voltant del cicle menstrual. Si abans es veia com un factor limitant per a la dona, ara passa a ser una eina important de cara a la millora de la seva salut i rendiment.

En aquest sentit, la Dra. Blanca Romero, preparadora física de la selecció espanyola de futbol, ha explicat la importància del control del cicle menstrual (p. ex. dies de sagnat, longitud, símptomes premenstruales, ús d’anticonceptius orals i síndrome d’ovari poliquístic) per tal de modular la càrrega individual. Com a eina pràctica ha explicat una proposta de treball en funció de les diferents fases del cicle, encara que ha deixat clar que el rendiment ve condicionat per molts altres factors.

La Dr. Meghan Keating (Boston Children’s Hospital) ha parlat sobre les diferències de gènere en l’esport. Per exemple, no va ser fins al 1972 que les dones als EE.UU. van poder optar a beques esportives, la qual cosa va suposar un increment en la participació de disciplines esportives. D’altra banda, ha analitzat diferents estudis en els quals es mostra l’impacte de la triada de la dona esportista, una síndrome caracteritzada per baixa disponibilitat energètica, alteració de la funció menstrual i baixa densitat mineral òssia. En esportistes joves al voltant d’un 78 % presenta almenys 1 dels símptomes de la triada.

Un aspecte rellevant en relació a la diferència entre homes i dones és l’impacte que tenen les hormones sexuals en l’estructura lligamentosa en totes les edats i la seva rellevància en el risc de lesió. La Dr. Keating ha assenyalat que per exemple en adolescents, les jugadores que practiquen esports que impliquen salts o girs tenen 2-8 vegades més risc de trencar-se el lligament creuat anterior (LCA).

Com influeixen els anticonceptius orals en el rendiment?

Aquesta qüestió és rellevant perquè una gran part de les dones que fan esport utilitza anticonceptius (al voltant d’un 50 %), sent la píndola oral l’anticonceptiu hormonal més utilitzat. El seu ús influeix en el rendiment? Aquesta pregunta ha estat abordada per la Dra. Kirsty Surt, de la Nottingham Trent University. Diversos meta-anàlisis recents mostren una reducció trivial del rendiment en aquelles dones que prenen la píndola. “Malgrat poder ser una disminució trivial, aquesta pot ser important de cara a l’esportista. No obstant això, els resultats han d’analitzar-se amb cautela, ja que la qualitat i el nombre dels estudis no són els desitjables”. El problema segueix sent el mateix. No hi ha evidència de qualitat suficient per afirmar un possible efecte protector o deleteri. “Si volem millorar el rendiment de les esportistes hem de fer recerca d’alta qualitat i després aplicar-la de forma individual”.

Perfil hormonal en esportistes, com afecta l’alt rendiment?

Un problema en l’alt rendiment és l’impacte que té a la xarxa hormonal una baixa disponibilitat energètica en les dones esportistes. La Dra. Nicky Keay ha explicat que és un objectiu prioritari detectar de forma precoç aquest estatus en les esportistes, que com s’ha analitzat, té una elevada prevalença en dones esportistes. Un altre estatus que altera també al cicle menstrual és la síndrome d’ovari poliquístic. Malgrat que algunes de les seves condicions són comunes a les presentades per esportistes amb baixa disponibilitat energètica, les seves conseqüències són oposades, per la qual cosa ha insistit que és rellevant saber destriar aquestes dues situacions per tal d’actuar en conseqüència.

Lesions en el futbol femení: epidemiologia i complexitat

El Dr. Markus Walden, investigador del FRG de Suècia de la Universitat de Linköping ha analitzat l’impacte de les lesions en el futbol femení. Ha presentat dades d’un estudi pioner en futbol femení on s’ha mostrat la “pandèmia” de lesions de LCA durant l’any 2020. El nombre ha incrementat de forma alarmant.

Si parlem del total de lesions, durant els partits les lesions són molt més freqüents que en els entrenaments (19.5 lesions/1000 hores de joc vs 5.3 lesions/1000 hores de joc). Una dada molt cridanera ho ha donat la Dra. Liesel Geertsema (Aspetar, Qatar), que ha explicat que les jugadores tenen un 5-10 % de risc de trencar-se el LCA al llarg d’una temporada, la qual cosa contrasta amb l’escàs suport mèdic que tenen.

Les diferències entre homes i dones

La Dra. Celeste Geertsema ha realitzat una nova ponència en la qual ha detallat les diferències anatòmiques, hormonals, neuromotores i genètiques que existeixen entre homes i dones i que podrien explicar el major risc de lesió que presenten elles (2-3 vegades més). Malgrat que s’està investigant sobre això, la prevalença segueix sent major en dones, la qual cosa, segons la investigadora, suggereix que no estem tenint en compte tots els factors. Existeixen qüestions educatives a les quals no mirem: la taxa de lesions potser podria estar influenciada en part per qüestions socials de gènere.

En relació amb aquestes dades, el metge del FC Barcelona Javier Yanguas ha exposat les dades d’un estudi intern del club en el qual s’ha analitzat la incidència de lesions del LCA al llarg d’11 temporades en totes les categories del club. Durant aquest temps les dones van tenir gairebé 4 vegades més risc de lesionar-se el LCA. En aquest sentit, una dada aportada pel Dr. Francesco Della Vila és que gairebé el 70 % de les lesions de LCA es produeixen en situacions defensives, en les quals les accions d’engany o distracció porten a produir errors sensorials o motors determinants en la producció d’aquesta lesió. Quelcom a tenir en compte també en relació a la incidència de la lesió de LCA és que existeix un major risc que es produeixin en la primera part, la qual cosa podria tenir relació amb la intensitat del joc.

És habitual que en l’alt rendiment després d’una lesió del LCA s’opti per una reconstrucció quirúrgica. La Dra. Hege Grindem ha analitzat l’impacte del tractament conservador en la rehabilitació d’aquesta lesió, i ha presentat casos en els quals esportistes aconsegueixen tornar amb èxit a l’alt rendiment sense haver-se sotmès a una operació quirúrgica de reconstrucció.

La rehabilitació després d’una lesió de LCA és crucial. La fisioterapeuta Silvia Ortega Cebrián ha detallat aspectes dels programes que realitza i en els quals inclou exercicis isomètrics, restricció de flux sanguini o treball neuromuscular. Tot això per minimitzar el dolor, atenuar l’atròfia muscular i restablir el rang de moviment previ.

Les lesions tenen un origen complex

“Durant molts anys hem intentat acabar un puzle (el de la prevenció de lesions) al qual li falten peces. Existeixen molts factors que poden influir en una lesió i en la seva gestió i que encara no coneixem” ha expressat la Dra. Caroline Bolling. En ser tan complexa la seva etiologia, la comunicació entre les esportistes i els responsables de les diferents àrees cobra especial rellevància. Ha remarcat que les esportistes han de ser capaces de parlar i els tècnics d’escoltar.

Un aspecte important que moltes vegades es passa per alt en relació al rendiment i la prevenció de lesions són les botes de futbol. Malgrat ser un factor extrínsec present en tot moment, no se li conceideix la importància que cal, sobretot en les dones. Per pal·liar aquest gap de coneixement, la Dra. Katrine Kryger (St Mary’s University), que va fer la seva tesi sobre aquesta temàtica, ha analitzat la importància del calçat en el futbol femení. Ha explicat com en la majoria dels casos, les jugadores trien botes dissenyades per a homes, tot i que la forma dels seus peus és molt diferent. Reduir la grandària d’una bota i pensar que ja serà òptima per a la jugadora no és la solució.

Preparació d’un equip professional d’hoquei dia a dia

L’esport professional requereix una elevada càrrega de partits, entrenament i viatges. Això fa que la gestió de la càrrega i el descans siguin una part transcendental de la preparació dels esportistes. Aquesta realitat ha mostrat la Dra. Esther Morencos, preparadora física de la selecció espanyola d’hoquei herba. Els mètodes de recuperació i prevenció de lesions compleixen un paper rellevant. Els resultats al llarg dels anys mostren com només el 10-20 % dels jugadors de la selecció ha sofert alguna lesió, incloent l’any Olímpic.

La visió de la jugadora

Una part molt interessant de la jornada ha estat escoltar a la jugadora del primer equip Caroline Graham, que ha parlat de com afronta la seva preparació física. Per a ella, la informació és fonamental per entendre per què fa les coses. També ha ressaltat la falta de coneixement sobre el cicle menstrual i la seva influència en el rendiment. “Hi ha moments en els quals veig que el meu cos no respon i no entenc molt bé per què”. Igual que molts dels investigadors al llarg del dia, ha expressat que manca coneixement i ha animat a seguir investigant amb esportistes reals.

Símptoma de l’avançament que s’està produint en el futbol femení i de les preguntes que es fan les esportistes, és que algunes d’elles, quan acaben la seva carrera esportiva, continuen formant-se i passen fins i tot a formar part del cos tècnic. Aquest ha sigut el tema de debat d’una taula rodona formada per Andrea Esteban (València CF), Sara Mèrida (RCD Espanyol), Laura Rafols (FC Barcelona) i Laura Díaz (UDG Tenerife), les quals des de la seva experiència han exposat com treballen i afronten la preparació física i els processos de rehabilitació després d’una lesió.