A l’NBA, la tipologia d’un projecte en defineix les circumstàncies i els recursos per afrontar-ne el repte. Des d’una perspectiva de construcció es poden distingir tres fases fins a cobrir l’evolució i aconseguir el punt de més poder competitiu.

Els principals condicionants diferencials respecte a una competició com la Champions són els següents (taula 1):

Aquests condicionants fan que un equip aspirant a la UEFA Champions League hagi de mantenir un nivell de competitivitat màxim de manera sostinguda. Aquesta necessitat de competir al màxim nivell obliga a mantenir sempre un punt àlgid i compaginar-lo, com veurem més endavant, amb la incorporació i la formació de rols en fase de creació i consolidació que puguin evolucionar per anar reemplaçant les peces més top.

No obstant això, hi ha una dada curiosa: prenent com a referència des de la temporada 97-98 fins a la 17-18, el nombre d’equips diferents que han accedit a les semifinals (Finals de Conferència en el cas de l’NBA), a la final i que han estat campions és pràcticament simètric: 25 equips diferents han accedit a les semifinals a la UEFA Champions League vs. 26 a l’NBA; 16 equips diferents han jugat la final en les dues competicions, i 9 equips diferents han estat campions en les dues competicions.

Aquestes són les tres fases:

1) Etapa de creació/acumulació

NBA: la fase inicial de projecte es fonamenta en l’aglutinació de recursos d’impacte a mitjà i llarg termini, que permetran posteriorment un desenvolupament orgànic de l’estructura. L’objectiu és, per tant, captar talent per desenvolupar, amb una alta capacitat de desenvolupament en dos punts focals: termes físics (mida: alçada, envergadura, abast; mobilitat, explosivitat) i de la tècnica individual (passada, bot, llançament).

Scout en termes bruts > Adaptació a l’estructura col·lectiva

El punt focal col·lectiu s’adapta al desenvolupament d’aquests perfils. Per això, l’ús de sistemes ràpids, que obliguin a prendre moltes decisions i a fer lectures d’acció/reacció, enfortirà el perfil a mitjà termini. L’exigència individual prima davant de la col·lectiva a la primera fase. És un període d’aprenentatge i creixement.

Maximitzar el potencial individual > Resultat a curt termini

Entorn UEFA Champions League: aquesta etapa és freqüent als filials o als equips cedits: com que es tracta d’una fase incipient de talent, l’anàlisi s’orienta a detectar les fortaleses individuals de cada jugador i extrapolar-les a l’estil de cada equip; és a dir, poder mesurar l’impacte col·lectiu i, per mitjà de l’analítica, monitorar l’evolució en termes d’objectius marcats. Sempre amb la flexibilitat suficient per detectar oportunitats individuals a mesura que s’avança en el procés. Cada evolució competitiva suposa un repte col·lectiu que comporta un procés d’adaptació individual.

2) Etapa de consolidació

NBA: s’arriba al segon punt quan els perfils, encara en desenvolupament, han assolit l’autonomia per demostrar estabilitat competitiva. És una fase en què es comença a construir l’estructura col·lectiva que fonamentarà l’èxit futur. És a dir, es produeix, en el moment inicial, la jerarquització de l’esquema segons els diferents rols i dissenys d’avantguarda que maximitzen (ara sí) el potencial col·lectiu.

Identitat estructural > punt focal individual

Aquí és on l’analítica entra també com a factor primari d’optimització. El procés d’acumulació, selecció i anàlisi de dades (col·lectives i individuals) contribueix a construir un disseny d’equip.

Atac:

• Espai, cantonades i llançaments de tres.
• Definició de rols: generador, generador secundari, executor, etc.
• Anàlisi i explotació de situacions: transició, pes de 2×2 i 3×3.

Defensa:

• Versatilitat diferencial (perfils que poden contenir dins-fora)
• Optimització segons analítica: cèrcol i t3. Concessió del midrange
• Estructures i variants segons recursos

UEFA Champions League: s’entén aquesta etapa del jugador com el moment en què ja es troba en disposició d’aportar al primer equip: en funció de cada cas, es poden assignar rols més limitats però no menys importants. Amb l’exigència del calendari, cada vegada té més pes la figura dels jugadors de rotació amb la versatilitat suficient per poder actuar amb un nivell alt en diferents posicions quan un jugador més habitual descansa o no està disponible. Hi ha d’altres casos en què el sostre del jugador en fase de consolidació dins del col·lectiu és alt i entra dins d’una planificació en la qual va guanyant protagonisme. Per monitorar aquesta part al món del futbol, disposem de:

Habilitats basades en l’eventing:

• Passada: monitoratge dels diferents rangs de passada
• Atac: mode definició i mode associació
• Defensa: predisposició, concentració i agressivitat
• Porter: sortida de pilota, pilotes altes, índex de parades en funció de l’exigència
• Acompliment individual i adaptació a les diferents situacions de joc: transicions, open play, contraatacs, pilota aturada. Fase d’atac i fase de defensa
• Mètriques col·lectives

Habilitats basades en el tracking posicional:

• Conceptes d’amplitud i mecanismes tàctics
• Gestió dels espais / timing des d’un punt de vista col·lectiu
• Sincronització de la pressió en fase defensiva

Qualitatiu: aportacions qualitatives per enriquir l’anàlisi de les dades objectives derivades de l’eventing i el tracking. Aquesta part permet categoritzar les habilitats i les mètriques en funció de l’estil i els objectius de joc de cada equip

3) Etapa de perfeccionament i punt àlgid

NBA: no hi ha un termini determinat per passar de la segona a la tercera fase, perquè el desenvolupament orgànic, especialment dels rols de més influència, pot accelerar o alentir aquest avenç. La fase final es defineix per l’interès prioritari: competir a curt termini. Les finalitats se centren en la màxima atenció al detall col·lectiu.

Increment del matís tàctic > desenvolupament individual

L’analítica arriba aquí al màxim nivell d’influència, i concreta de manera individual (pautes, rutines i rendiments) per aplicar-se després al col·lectiu (formats, compatibilitat, variabilitat de sistemes). La jerarquia es defineix encara més i es construeix l’estructura més potent per tal que els rols assoleixin el nivell màxim.

Aquí, l’estructura és l’encarregada de projectar el talent, i no a l’inrevés. I és la inversió d’aquest concepte la que marca el punt àlgid i el final del cicle competitiu.

UEFA Champions League: en aquesta part, l’evolució de la rutina analítica un cop construïda ens permet generar noves mètriques de perfeccionament del model. Es poden establir diferents objectius que ho mesurin i que perllonguin al màxim el punt àlgid amb la rotació abans esmentada.

• Anàlisi de rotació i variabilitat de sistemes
• Índexs de versatilitat dels jugadors: rols i posicions principals i alternatives; adaptació a l’entorn tàctic
• Sincronització entre jugadors: mesurar amb l’objectiu de potenciar la coordinació entre diferents jugadors en el mateix rol i l’impacte en el col·lectiu
• Definició d’indicadors que validin el model i que permetin una evolució amb criteri i pautada

Conclusió

Implicacions pràctiques:

• Permet ampliar l’abast del monitoratge de jugadors i el temps d’anàlisi (tot)
• Combina de manera equilibrada l’scout d’impressions visuals i l’analític mitjançant l’ús de la tecnologia més avançada per dur a terme anàlisis quantitatives
• Habilita la possibilitat de monitorar i mesurar patrons tàctics individuals i col·lectius
• Permet sincronitzar mètriques pròpies qualitatives amb mètriques objectives amb el consegüent enriquiment de l’anàlisi
• Disposar d’una informació rigorosa, categoritzada i accessible ajuda a prendre millors decisions

Andrés Monje i Alfredo Ruiz Brichs

Andrés Monje. Periodista especialitzat en l’NBA, basket analytics i estadística. Twitter

Alfredo Ruiz Brichs. Consultor a Data & Business Intelligence i Sports Analytics. LinkedIn