L’estil arquitectònic és l’element que aconsegueix convertir un estadi en atractiu o no visualment, aconseguint sovint resultats espectaculars, i que ho defineix molt bé un terme anglosaxó eye-catching. Però perquè sigui un èxit no sols estètic sinó també en els resultats, ha de ser realitzat seguint i aplicant el model de negoci dissenyat pel club i el seu business plan. És un requisit essencial per a tenir possibilitats d’èxit amb el disseny arquitectònic.

Mostres clares d’això les tenim en tres estadis de recent inauguració, i que en aquest sentit han aconseguit la categoria de state-of-the-art. Són el Globe Life Field, dels Texas Rangers de la MLB, el Allegiant Stadium dels Raiders de la NFL a Las Vegas, i el, ara com ara, l’estadi més car del món, Sofi Stadium, propietat dels Rams de Los Angeles, i que també acull els partits com tenant dels Chargers. 

Icona: destinació turística i comercial

Quan s’aconsegueix que siguin una icona arquitectònica, els estadis es converteixen també en un recurs turístic de la ciutat. En aquest cas, “competeixen”, o millor dit, s’uneixen a l’oferta per atreure a visitants, composta probablement per la catedral, els museus, monuments, edificis històrics, gratacels… o un altre tipus de construccions amb una demanda turística. Això facilita el suport i el compromís amb el projecte per part del govern local o/i regional, a causa de l’impacte econòmic i social que tindrà l’estadi a la ciutat, i en la seva àrea d’influència. Aquest suport sol ser un element clau perquè els projectes es materialitzin, i puguin ser desenvolupats amb tot el seu potencial beneficiant a totes les parts, ja sigui privada o pública, així com a la pròpia comunitat. 

En tot cas, el disseny arquitectònic ha de treure profit del model de negoci dissenyat pel club -o propietat-, i que permetrà explotar una línia de generació d’ingressos mitjançant l’activitat turística. 

Match i non-match days en els estadis icònics

Les línies de negoci amb major vinculació a aquest perfil de model, que compta amb un estadi icònic, es troben tant en el match day com en el non-match day. En el match day el major impacte es produeix per l’augment de valor de la projecció de les marques i partners que s’associen amb el club, o directament amb el recinte. El propi impacte mediàtic i visual d’aquesta mena d’estadis, tant en premsa com en xarxes socials, genera un actiu per a les companyies que decideixen unir-se al projecte. Això pot i ha de repercutir en el compte d’explotació de les localitats premium, que han d’estar igualment a l’altura en disseny, per potenciar aquest actiu.

En el cas del non-match day, comptarem amb una activitat i trànsit molt més elevat, sempre que s’hagi confeccionat bé el producte. El tour, la botiga oficial i fins i tot una oferta adequada de restauració i retail si el projecte ho permet, seran línies de negoci que es veuran incrementades per aquesta capacitat d’atracció generada per l’especial arquitectura icònica del recinte.

Impuls als naming rights

Però si hem de ressaltar un ingrés que es veurà sens dubte beneficiat, i que està vinculat tant a l’activitat en el dia de partit com la resta dels dies de l’any, aquest és el dels drets del nom de l’estadi (Naming Rights). Novament, el disseny ha d’aportar les solucions i propostes més adequades que aconsegueixin una exposició major i de més qualitat per a la marca. No es tracta només de col·locar un rètol a la porta principal de l’estadi, sinó comptar amb la presència que tindrà posteriorment en els diferents tipus de canals i plataformes de comunicació, i tenir-ho en compte a l’hora del dibuix del recinte. Un treball exemplar, que és tota una lliçó sobre com realitzar això, la trobem en el Mercedes-Benz Stadium d’Atlanta, propietat dels Atlanta Falcons de la NFL, i on juga també l’equip de la MLS, Atlanta United.

Com a conclusió, és correcte dir que un estadi icònic pot proporcionar majors ingressos a la propietat del recinte, per l’atracció del propi fet de ser-ho. Però hem d’anar més enllà en l’anàlisi d’aquesta afirmació. Perquè dissenyar una icona arquitectònica, és qualsevol cosa, menys barat.

Això ens ha de portar a una anàlisi en profunditat del potencial del mercat de totes les línies d’ingressos que es veuran afavorides per aquesta mena de disseny, i establir un pla de viabilitat basat en un business plan real de l’estadi, que justifiqui la inversió. Si l’impacte econòmic, i social, tant en la part privada com en la comunitat, no està justificat per un retorn de la inversió en un termini aceptable i assumible que no posi en perill el futur de l’entitat, no serà una decisió encertada… per molt atractiu que sigui.

Javier Doña