Arriba l’era de la consolidació de les estratègies globals.
L’estratègia dels grans clubs esportius passa per consolidar la recuperació global que han tingut en els últims anys.
L’estratègia dels grans clubs esportius passa per consolidar la recuperació global que han tingut en els últims anys.
Un dels principals experts en estadis de futbol europeus, Paul Fletcher va llançar fa un any un estudi sobre l’impacte d’aquests edificis en el seu entorn urbà. Analitzava les ciutats que havien estat seu de la UEFA Champions League durant l’última dècada, plantejant diverses reflexions interessants.
Per a la temporada 2020-2021 el futbol europeu ha estimat pèrdues de 4.000 milions d’euros, que l’NBA ha calculat en 500 milions de dòlars, 1.300 a l’NFL, i 200 a l’MLB.
Avui la pregunta és inevitable: Com podem fer que un esport que té cent cinquanta anys d’antiguitat, amb regles que s’han mantingut pràcticament inalterades, pugui ser atractiu per a una generació que ha crescut envoltada de pantalles.
Amb el fet que la pandèmia afecta a tots els països, estem obligats a adoptar diferents formes de viure i treballar. I en el món de l’esport passa el mateix.
La pandèmia ha arrencat dels estadis el seu factor més important, el públic.
Hi ha dues coses que el president del Forest Green Rovers no accepta en el seu club de futbol: que els jugadors mengin carn vermella, o que la puguin comprar els fans a l’estadi.
Si hi ha una competició que pot igualar-se en atractiu als Jocs Olímpics és el Campionat Mundial d’Atletisme.
La Covid-19 ha sotmès al Comitè Olímpic Internacional i a la seva seu de Tòquio a una situació inèdita, i amb ella a un dels majors reptes per a la governança en l’esport modern.
Va ser al Mundial de 2014 quan vàrem saber del primer estadi del món amb despesa energètica zero.