Queden molt enrere aquelles teories i discussions sobre la “nova normalitat”. Aviat el món farà dos anys en pandèmia, una situació que ha reconfigurat la nostra manera d’entendre el món i les nostres vides. Els canvis poden ser molt més profunds del que creiem, i fins i tot alguns pot ser que siguin per a millor.
El professor de Filosofia i Metafísica de la Universitat de Durham, Stephen Mumford, va explicar al seu tractat sobre futbol, Football, the Philosophy Behind the Game (Polity, 2019), que part del secret d’aquest esport és que ningú sap mai què passarà, i és aquí on resideix el seu interès. Dins aquesta incertesa, relata, el punt de penal té un significat especial. És on més emoció, angoixa i alegria es pot concentrar, especialment durant una tanda de penals. I, segons ell, és un dels moments del partit que els jugadors no poden controlar: el porter no pot controlar cap a on dispara el llançador i viceversa, encara que a vegades s’intenti enganyar el contrari.
Als esports d’equip, el temps de joc que gaudeixen els jugadors a la competició és un recurs limitat molt valorat pels esportistes. A l’handbol, per exemple, l’entrenador ha de distribuir 420 minuts de joc (60 minuts de partit per 7 jugadors) entre un mínim de 16 jugadors, cosa que suposa amb prou feines 26 minuts de mitjana per a cada jugador. Al futbol, els 990 minuts (90 minuts de partit per 11 jugadors) s’han de repartir entre més de 25 esportistes; en aquest cas, els futbolistes s’han de conformar amb un màxim de 40 minuts per trobada de mitjana. A conseqüència d’aquesta realitat, la rivalitat interna i la lluita pel temps de joc és una característica destacada als esports col·lectius d’elit.
Un dels mites més estesos al futbol és l’existència del gol psicològic. Un gol psicològic és aquell que es marca durant els últims minuts de la primera part, just abans d’aturar el joc i que els equips marxin als vestuaris. La creença és que rebre un gol en aquest precís moment pot perjudicar la confiança dels jugadors en les seves possibilitats de guanyar el partit.
Existeixen moltes pors, però, tal i com va deixar escrit Lovecraft, un dels grans genis dels relats de terror, la por més gran de l’ésser humà sempre ha estat a allò que és desconegut. Ho hem viscut des de la nostra infància més tendra. No saber què hi ha a una habitació fosca o desconèixer a qui ens enfrontarem en el terreny de joc, sempre és més inquietant que la constatació que hi ha un monstre sota el llit o que juguem contra el favorit a totes les travesses. Perquè el rival pot ser inexpugnable, però és aquí, sabem de la seva existència i podem començar a pensar què fer o com actuar. Terra ferma que no podem trepitjar si no tenim cap informació.
L’estreta relació que existeix entre la ment i el rendiment físic es fa més evident a mesura que la ciència esportiva avança en la seva recerca. Per exemple, un estudi recent publicat a la revista Retos de la FEADEF (Federació Espanyola de Docents en Educació Física) sobre la relació entre les capacitats motores i mentals concloïa que una alta resistència cardiorespiratòria s’associa amb una major memòria, càlcul matemàtic, velocitat de raonament lingüístic i creativitat en els adolescents, independentment de la seva edat i sexe.
L’autocontrol és un tret essencial per a un entrenador. Tenir control emocional permet gestionar millor les situacions quan cal prendre decisions. Per això no és recomanable que un preparador es vegi massa afectat per una derrota o una victòria. Les conseqüències d’un mal ajust psicològic poden portar a avaluar de manera incorrecta el que ha passat, a atribuir la responsabilitat de l’èxit o el fracàs de manera errònia i a adoptar conseqüències per al pròxim partit poc afortunades.
Evelina Cabrera, és una exjugadora professional de futbol, actual entrenadora, activista dedicada a transformar el futbol femení a Amèrica Llatina i estudiant del Barça Universitas. Ens reunim amb ella per a parlar sobre estudis, projectes en curs i a llarg termini, opinions sobre el present i el futur del futbol femení.
La celebració d’un gol és un bon moment per comprovar l’estat de salut mental d’un equip.1 Immediatament després de marcar un gol, el jugador i el conjunt que ha marcat es converteixen en el centre d’atenció dels espectadors i els mitjans de comunicació. Les accions que proposen els futbolistes en aquests segons d’alegria permeten valorar el funcionament intern d’un equip i comprovar el nivell de cohesió que hi ha entre els jugadors.
Els esportistes d’alt nivell són cada vegada més vells. La tecnologia, els materials, la nutrició, la preparació, la prevenció de lesions, la inversió econòmica, el coneixement científic o l’excel·lent nivell dels entrenadors són alguns factors que han allargat les carreres dels jugadors.