L’objectiu de l’entrenament és ajudar als jugadors perquè estiguin preparats de la millor manera per competir. Es tracta de dissenyar situacions que simulin el que pot succeir en el joc i que permetin als esportistes enfrontar-se a allò que els exigirà més tard el partit. Els investigadors i els entrenadors tracten de descobrir quins són els escenaris de competició més exigents que pot demandar un partit. Si es pot quantificar aleshores es pot orientar millor la preparació dels futbolistes.

Una recent investigació¹ ha estudiat la diferència en els escenaris de màxima exigència entre la primera i la segona part en el futbol considerant els diferents llocs específics dels jugadors. L’estudi, publicat en la revista Biology of Sports el 2019, es va basar en l’anàlisi de 23 futbolistes professionals pertanyents a l’equip reserva (edat: 20,8 ± 1,8 anys, pes: 70.5 ± 6.7 kg i alçada: 1,78 ± 0,67 m) durant 37 partits de competició en la temporada 2016/17. Els jugadors van ser agrupats en correspondència amb el seu lloc específic: Defenses Centrals (CD; n=3, 49 registres), Defenses Laterals (DL; n= 5, 65 registres), Migcampistes (MC, n=3, 44 registres), Migcampistes Ofensius (MO, n=5, 48 registres) i Davanters (D, n=7, 59 registres). L’activitat dels futbolistes va ser registrada mitjançant un dispositiu portàtil GPS de 10 Hz. Els escenaris de màxima exigència es van analitzar durant 5 períodes de temps distints (1, 3, 5 i 10 minuts i cada part del partit) mesurant la distància recorreguda (m^.min-1), la distància màxima metabòlica (m^.min^-1) i la potència metabòlica mitjana (W^.Kg^-1).

Els resultats indiquen que no existeixen diferències significatives en els escenaris de màxima exigència entre la primera i segona part quan es comparen entre si períodes de temps curts (1,3 i 5 minuts). Tanmateix, quan es comparen els períodes de 10 i 45 minuts s’aprecia com ara la distància coberta, la distància metabòlica i la potència metabòlica mitjana es redueixen un 6.4% i un 8.9%, un 7.0% i un 9.0% i un 8.4% i un 13.5%, respectivament. A més a més, els CD són els jugadors que manifesten una major pèrdua de rendiment quan es comparen les dues parts del partit. A la resta de llocs específics no es van trobar diferències importants.

Aquests resultats poden ajudar a dissenyar situacions d’entrenament capaces de simular millor les exigències que demanda la competició. La quantificació de la càrrega d’entrenament per a subestimular o sobreestimular els exercicis d’acord amb les necessitats de la preparació suposa un important avenç per millorar la preparació dels jugadors. En qualsevol cas, sembla necessari assenyalar algunes qüestions addicionals. Potser no hem d’associar l’aparent pèrdua de rendiment en el joc amb aspectes estrictament físics. Sabem que l’home o dona esportista estan conformats per una sèrie d’estructures hipercomplexes que es relacionen entre si de forma interactiva i retroactiva. A més a més del suport condicional hi ha d’altres estructures que expliquen el rendiment individual: les emocions, el desig, les relacions interpersonals… Potser és necessari incorporar la percepció que els mateixos jugadors tenen dels escenaris de competició. Ja sabem que, per exemple, la percepció d’autoeficàcia (és a dir, la confiança que tenim en les nostres capacitats per aconseguir un objectiu) té molt a veure amb la nostra interpretació de la dificultat o exigència d’una situació. Factors com tenir el marcador a favor o en contra, jugar a casa o a fora o que l’oponent sigui fort o feble poden modular l’exigència dels escenaris de competició. En un esport on la capacitat per identificar què fer en cada moment i auto organitzar-se de la manera més adequada per resoldre amb èxit la situació, sembla necessari tenir en compte la visió dels jugadors.

Carlos Lago Peñas

Referències:

¹ Casamichana D, Castellano J, Gómez Díaz A, Gabbett TJ, Martín-García A. The most demanding passages of play in football competition: a comparison between halves. Biology of Sport. 2019; 36(3):233–240.