Sovint, els entrenadors es dirigeixen als jugadors per ajudar-los a tenir èxit en l’entrenament o en el partit. Pot ser que l’esportista estigui fallant per una qüestió tècnica o que la seva presa de decisions no sigui la més adequada. En el seu afany per donar pistes sobre com enfrontar-se a la situació de joc, un recurs molt freqüent dels tècnics és demanar al jugador que es concentri. Aquesta acció, però, no sol ajudar massa. En lloc de demanar concentració, cal indicar a l’esportista en què ha de fixar-se per realitzar la següent acció. Es tracta de donar-li les claus atencionals per dirigir el seu comportament adequadament. Concentrar-se és focalitzar l’atenció en els estímuls més rellevants de l’entorn. Cal guiar la conducta del jugador indicant-li en quines coses ha de fixar-se. Per això, en comptes de dir “concentra’t”, és molt millor dir en quins aspectes de la tasca o del partit ha de posar la seva atenció.^1,2

Convé tenir molt en compte a més que l’atenció és limitada i no és infal·lible.³,⁴  Els jugadors no poden atendre a la vegada tots els estímuls ambientals i els estats interns de cadascun. Han de processar la informació més rellevant de l’entorn per dur a terme una acció i aconseguir els seus objectius. Per això s’ha d’anar amb compte amb intercanviar massa informació amb els esportistes. La recomanació és clara: cal donar un sol missatge cada vegada. Si l’atenció és limitada, es tracta d’ocupar-la amb la correcció més important. Donar massa informació pot provocar que es perdi part del missatge de l’entrenador i és possible que els jugadors s’acabin quedant amb aquella menys rellevant per a millorar el seu rendiment. Cada nova instrucció que llança l’entrenador, acaba per ocupar el lloc de la correcció anterior, sobretot quan es treballa amb nens i joves. 

Identificar la informació útil 

Els entrenadors haurien de donar informació sobre el que ha de fer el jugador i oblidar-se de donar massa orientacions sobre el que no cal fer. En lloc d’advertir sobre els riscos de donar un mal passi, les conseqüències negatives d’una mala orientació corporal o quin tipus de colpeig ha d’evitar-se en funció de la situació, és molt millor intercanviar informació sobre el que sí s’ha de fer. Serà més ràpid i no confondrà al jugador. És millor oblidar-se de donar massa pistes sobre el que no cal fer. 

La tasca dels entrenadors consisteix a avaluar correctament les necessitats de cada jugador i decidir, entre tota la informació que hi podria intercanviar, quina és la que més necessita i comunicar-li. Si el jugador corregeix el seu comportament i el canvia, hem encertat. Si no, potser cal buscar un altre missatge. No cal demanar concentració als jugadors, cal dir-los en quins aspectes han de fixar-se per a dur a terme l’acció. Això és estar concentrat. 

Per això, no es pot saltar al camp simplement amb el missatge de cal sortir a guanyar. No ajuda massa el fet que els jugadors posin la seva atenció en el que interessa per posar en pràctica el pla de partit previst. El risc de perdre la concentració acaba per disparar-se. Cal ser concrets i donar pautes precises del que volem. Ara sí que sabem a què cal posar atenció.⁵

Referències: 

¹ Marí, P. (2017). Liderar equipos comprometidos. Barcelona: Plataforma Editorial.

² Marí, P. (2011). Aprender de los campeones. Plataforma editorial.

³ Bueno i Torrens, D. (2017). Neurociencia para educadores. Barcelona: Octaedro Editorial.

⁴ Weinberg, R.S. y Goud, D. (2012). Fundamentos de Psicología del Deporte y del Ejercicio Físico. Madrid: Editorial Médica Panamericana.

⁵ Lago Peñas, C. y Seirul.lo, F. (2021). La dirección del entrenamiento y el partido en el Fútbol y los Deportes de Equipo. Edición del autor.