Els esportistes d’elit són cada vegada més grans. Sabem que el nivell més alt de rendiment dels jugadors pot mantenir-se durant més anys que fa algunes dècades. Cada vegada s’entrena millor: els esportistes es cuiden més i la ciència ens ha ajudat a entendre millor què cal fer per equivocar-se menys. Al tennis, per exemple, la mitjana d’edat dels millors 100 jugadors de l’última dècada ha passat de 26,2 anys a un màxim històric de 27,9 anys.¹ Al futbol, la mitjana d’edat dels futbolistes que van participar en la Lliga de Campions entre les temporades 1992-1993 i 2017-2018 ha augmentat 1,6 anys, i ha passat de 24,9 a 26,5 anys des de la primera fins a l’última temporada analitzada.²

Tot i això, no sabem tan bé quina és l’edat en la qual els futbolistes arriben al màxim rendiment, ni quant o com disminueix amb el pas del temps a partir d’aquest punt. En algunes investigacions molt recents trobem indicis de la relació entre l’edat i el rendiment al futbol. D’aquests treballs se n’extreuen conclusions molt rellevants:

• Hi ha una clara pèrdua de rendiment físic en els jugadors més grans de 30 anys en comparació amb els més joves. Després d’analitzar 10 739 jugadors de La Liga espanyola durant la temporada 2017-2018,³ els investigadors van descobrir que la distància total que recorren els jugadors de més de 30 anys és un 2% inferior a la que recorren els més joves. La distància recorreguda, el nombre d’esforços a alta intensitat o esprint i la velocitat màxima també van disminuir de manera significativa, amb percentatges entre el 5% i el 30%. A partir dels 35 anys es produeix una pèrdua radical de rendiment. Es va observar aquesta tendència en totes les posicions específiques, tot i que sembla que la pèrdua de rendiment en els futbolistes que juguen per les bandes (defenses laterals i interiors) no és tan pronunciada. Aquesta evolució del rendiment també s’ha estudiat en jugadors de la Bundesliga⁴ En els jugadors més grans de 30 anys, en comparació amb els més joves, es va reduir un 3,4% la distància total recorreguda, un 21% el nombre d’esprints (velocitat de més de 6,3 m/s durant almenys 1 segon) i un 12% el nombre de curses ràpides (velocitat de més de 5,0 m/s durant almenys 1 segon).
• El rendiment tecnicotàctic sembla millor en els jugadors més grans que en els més joves. El percentatge de passades bones és d’un 3% a un 5% més alt en els de més de 30 anys en comparació amb els que tenen entre 16 i 29 anys. És possible que el deteriorament del rendiment físic dels futbolistes no tan joves es compensi amb la millora d’altres habilitats, com la presa de decisions o la intel·ligència al joc. En un altre treball⁴ se suggereix que la sincronització dels jugadors més veterans a la competició (és a dir, la coordinació dels seus moviments durant el joc) és millor que la dels més joves, i millora amb menys sessions d’entrenament.

Dels descobriments d’aquestes investigacions se n’extreuen les següents aplicacions pràctiques:

1. La fórmula de l’èxit seria combinar joventut i maduresa a la plantilla.
2. Sembla que cal individualitzar, en la mesura que sigui possible, la preparació dels futbolistes en funció de l’edat: no tots necessiten el mateix per arribar a la millor versió competitiva.
3. A l’hora de fitxar jugadors, cal tenir en compte les exigències de la posició específica. Pot ser que no només calgui fitxar jugadors molt joves. Seria interessant signar amb jugadors més grans allà on calgui conèixer millor el joc, i amb esportistes més joves allà on s’exigeixi més rendiment físic. A més, és possible que un futbolista amb experiència necessiti menys temps per adaptar-se al nou equip i oferir el nivell més alt des del primer moment.
4. També pot ser que els clubs hagin d’ajustar el salari dels futbolistes a les expectatives de rendiment en funció de l’edat.
5. Convé tenir-ho sempre molt en compte: cada jugador és únic, i cal adaptar-se a les seves necessitats.

Apunta’t al Certificat en Entrenament en Esports d’Equip

Carlos Lago Peñas

Bibliografia

¹ Kovalchik, S. A. (2014). The older they rise the younger they fall: age and performance trends in men’s professional tennis from 1991 to 2012. J. Quant. Anal. Sports 10, 99–107.

² Kalén, A., Rey, E., de Rellán-Guerra A. S. y Lago-Peñas, C. (2019) Are Soccer Players Older Now Than Before? Aging Trends and Market Value in the Last Three Decades of the UEFA Champions League. Front. Psychol. 10:76.

³ Rey, E., Costa, P. B., Corredoira, F. J. y de Rellán-Guerra, A. S. (2019) Effects of physical match performance in profesional soccer players. J Strength Cond Res. Pendent de publicar.

⁴ Folgado, H., Gonçalves, B., Sampaio, J. (2018) Positional synchronization affects physical and physiological responses to preseason in professional football (soccer). Res Sports Med. 26(1): 51-63.