Octubre de 2021. Mark Zuckerberg presenta durant el Connect 2021 la seva ja famosa keynote sobre el metavers. De sobte, i com si d’una reacció en cadena es tractés, el món de la tecnologia, i especialment el de la realitat virtual, comença a fer molt, molt de soroll. Sorgeixen anàlisis de la keynote, dels temes tractats i de les tecnologies exposades. Es publiquen articles d’experts tecnòlegs en els principals diaris i mitjans de comunicació. Neix, com és inevitable, l’enèsima polarització en les xarxes amb aplaudiments d’una banda i múltiples reticències de l’altra. Es succeeixen les inversions multimilionàries en empreses tecnològiques, criptomonedes, NFT i fins i tot en terrenys virtuals encara per edificar. Es diria que aquest metavers ha arribat per canviar les regles del joc ja no d’Internet sinó de les nostres vides. Ho farà també en la nostra relació amb l’esport?

Les noves coordenades no són geogràfiques sinó virtuals

Definir el metavers s’ha convertit en tot un repte, probablement pel fet que avui dia no deixa de tractar-se d’una mera entelèquia. Es podria dir que es tracta d’un espai tecnològic en construcció on hi té cabuda tot concepte que operi sota coordenades com internet, experiència immersiva, socialització, multisensorialitat o connectivitat. Ordenant una mica les paraules, sería una cosa així, el metavers serà un lloc de connexió eminentment immersiu en el que hi podrem dur a terme molt més del que actualment ens permeten dispositius com unes ulleres de realitat virtual, augmentada o mixta, o els nostres mòbils o ordinadors. Una evolució immersiva d’internet, si així es prefereix, la materialització de la qual és, avui dia, inefable per molt que es recorri a l’imaginari de la ciència-ficció per a referir-se a les seves possibilitats. Sense anar més lluny, la idea de metavers (sí, ho sento però jo també li ho diré) prové de la novel·la ciberpunk Snow crash de Neal Stephenson.

El potencial d’aquestes idees és, com suposaran, enorme. D’aquí el soroll i les inversions. Tothom vol tenir-hi un lloc quan comenci, si bé no serà un esdeveniment concret amb el seu dia específic d’obertura, sinó més aviat una construcció progressiva i gradual durant la qual a poc a poc s’establiran els espais, els límits i les normes. De fet, ja existeixen proves pilot, per dir-ho d’alguna manera, que han demostrat la viabilitat del metavers. Moltes empreses treballen amb entorns de reunió virtuals. Existeixen milers d’espais disponibles per a socialitzar amb altres persones que emprin realitat virtual des de les seves cases. Els multitudinaris concerts a Fortnite han deixat clar que la gent pot gaudir d’una bona festa sigui en companyia d’humans reals o virtuals. La venda d’articles que no existeixen més que en el món digital comença a causar furor tant entre videojugadors àvids de les millors skins com entre caçadors de tendències en moda. El metavers no ha començat a construir-se després de l’anunci de Zuckerberg, sinó que aquest moment ha estat més aviat un toc d’atenció respecte al que s’està fent des de fa anys i el que s’impulsarà durant els pròxims.

Tot això ens porta a comptar amb una espècie d’alternativa al món real on reunir-nos, treballar, aprendre o connectar amb altres persones o intel·ligències artificials. Hi haurà cinemes, sales de concert, discoteques o teatres virtuals. No fa falta dir que també hi haurà botigues. Podrem anar a fer classes de matemàtiques, ioga o dansa contemporània. Fins i tot tindrem l’oportunitat d’aprendre a conduir maquinària complexa o perillosa gràcies a simuladors que ens permetran sentir-nos allà, davant dels comandaments i davant situacions reals. 

I si pensem en el món de l’esport, les opcions també són inabastables. Jugar virtualment amb els nostres amics al futbol, tennis de taula o esports encara per inventar serà possible, gràcies a la llibertat que ofereixen aquests entorns simulats. Podrem assistir a vetllades esportives retransmeses des de l’altra punta del món, però sentint-nos allà mateix. També practicar l’estratègia al costat dels nostres companys d’equip i sota l’atenta visió del nostre entrenador. On és el límit?

El metavers esportiu

Multitud d’organitzacions esportives ja estan fent els seus primers passos en l’exploració d’aquests metaversos. Cosa que, de fet, ja es va realitzar fa bastants anys, però que només ara, amb els recursos tecnològics dels que disposem, sembla haver trobat el seu brou de cultiu ideal. El Manchester City està desenvolupant el seu propi Etihad Stadium virtual perquè seguidors de tot el món puguin reunir-s’hi a través d’avatars personalitzats. Una cosa molt semblant és el que Virtway ha realitzat per al FC Barcelona amb la recreació del Camp Nou, podent ser visitat i gaudit per aconseguir una experiència molt pròxima a la de ser-hi en viu.

Però no tot es tractarà d’oci i adquisició de productes digitals exclusius. Per exemple, els professionals de l’esport podran comptar amb un enorme nombre de recursos per a complementar els seus entrenaments habituals. Algunes empreses estan treballant intensament per aconseguir crear, gràcies a la realitat augmentada, metaversos on exercitar-se aprofitant els avantatges que ofereix combinar el món real amb el digital. Perquè sí, els esports practicats en realitat virtual permetran no sols sentir-nos físicament en un altre entorn, sinó també realitzar-los en companyia d’altres persones. Com els nostres companys d’equip.

Espais col·laboratius, il·lusió de presència real en l’entorn virtual i capacitat d’emmagatzemar tota la informació dels nostres moviments i jugades. Aquesta tríada de característiques fa del metavers una eina d’entrenament i font de dades de valor incalculable. Parem-nos a pensar-ho per un moment. D’una banda, els nostres jugadors sentiran que són allà, envoltats d’altres persones dins d’un entorn immersiu. La nostra ment viu l’engany de la virtualitat com si de la realitat es tractés i aquesta il·lusió podrà repercutir en un alt grau de rendiment malgrat ni tan sols haver sortit del saló de casa. Que a més es puguin realitzar entrenaments coordinats entre tot l’equip, i que com dèiem, cada jugada o estratègia pugui ser emmagatzemada i reproduïda tantes vegades com desitgem, ofereix a l’equip tècnic una eina única per a identificar els punts forts dels nostres jugadors i cada detall a millorar.

És difícil no caure en el tòpic que amb la implantació del metavers s’obre un món de possibilitats per a l’àmbit de l’esport. Però és així. Combinar les estratègies dutes a terme fins ara en el món real i complementar-les amb tot el que ens ofereix aquesta nova manera d’interactuar pot convertir-se en un futur pròxim en el factor diferencial per als equips i professionals esportius més preparats. I el camí, encara que sigui virtual, es fa en caminar. Caminem, doncs.