Els esports d’equip com l’hoquei sobre herba es caracteritzen per una intensitat variable en la qual se succeeixen esforços continus, com córrer o caminar, intercalats amb accions intermitents, com acceleracions, desacceleracions, canvis de direcció, salts o llançaments. Amb la incorporació recent de la tecnologia ‘sistema de posicionament global’ (GPS, per les sigles en anglès) al món de l’esport, és possible obtenir informació específica de la velocitat assolida o les distàncies recorregudes durant l’entrenament i la competició, motiu pel qual aquesta és la manera més fiable i útil de supervisar els moviments dels esportistes.

L’estudi dels requeriments físics de la competició és essencial per dur a terme una planificació eficient de les estratègies d’entrenament, ja que ofereix informació rellevant als entrenadors i preparadors físics per optimitzar la preparació dels esportistes segons les demandes observades. Tanmateix, és habitual que en les sessions d’entrenament prevalguin les accions de baixa intensitat, mentre que les accions d’intensitat moderada o alta es produeixen amb menys freqüència que durant els partits de competició (Gabbett, 2010).

Estudi en l’hoquei sobre herba femení

En una investigació recent (Morencos et al., 2019), en la qual han participat professionals dels serveis mèdics del FC Barcelona, s’han analitzat per GPS les demandes cinemàtiques d’una mostra de jugadores internacionals d’hoquei sobre herba durant partits de competició oficial, atenent la demarcació de les jugadores, els quarts del partit i els minuts jugats. Es va fer un seguiment de 16 jugadores de la selecció espanyola d’hoquei sobre herba durant 5 partits del Campionat d’Europa de 2017 celebrat a Holanda. Es van agrupar les participants segons la demarcació específica al terreny de joc (defenses, n = 4; migcampistes, n = 6; i davanteres, n = 6). D’acord amb la darrera actualització de la Federació Internacional per a les competicions internacionals, cada partit va tenir una durada de 60 minuts, repartits en 4 quarts (Q1, Q2, Q3 i Q4), cada un de 15 minuts de durada.

Segons els resultats principals de l’estudi, hi havia diferències entre demarcacions en totes les variables analitzades: en les defenses es va observar menys activitat a alta intensitat (distància, velocitats, acceleracions i desacceleracions) que en les migcampistes, i en aquestes, menys que en les davanteres. D’altra banda, les davanteres van recórrer un 9% més de distància total que les migcampistes, i un 19% més que les defenses. Pel que fa a l’anàlisi per quarts, en totes les demarcacions es va observar un augment de l’activitat al Q4 (distància relativa al temps jugat, distància recorreguda a alta intensitat i nombre d’acceleracions i desacceleracions completades per minut). Finalment, es va dur a terme una anàlisi en funció dels minuts jugats, i es va determinar que les jugadores que van intervenir menys de 45 minuts per partit van recórrer més distància a esprint i més distància a alta intensitat (> 15 km/h) per minut jugat en comparació amb les que van disputar més de 45 minuts. A més, les que van jugar menys de 32 minuts per partit van recórrer més distància relativa que les que van jugar més de 32 minuts (un 13% més que les que van jugar entre 32 i 45 minuts, i un 20% més que les que ho van fer 45 minuts per partit).

Tot i que cal prudència a l’hora de comparar aquests resultats amb els d’altres treballs, sobretot per les diferències entre els mètodes d’anàlisi dels desplaçaments i els dispositius GPS utilitzats, hi ha estudis anteriors que avalen els resultats d’aquesta investigació. En aquest sentit, Vescovi i Frayne (2015) van trobar menys quantitat de desplaçaments a alta velocitat i a esprint en les defenses, mentre que Macutkiewicz i Sunderland (2011) indiquen que les davanteres passen més temps fent moviments d’alta intensitat (8% respecte al temps total) en comparació amb les migcampistes (6%) i les defenses (5%).

Conclusions

Amb l’observació de les diferents demandes cinemàtiques registrades durant la competició, segons la posició específica de les jugadores dins el terreny de joc, es destaca la importància d’individualitzar els programes d’entrenament per satisfer els requeriments específics de cada posició. Així, seguint el principi d’especificitat de l’entrenament, cal entrenar igual que es competeix, o de manera molt semblant. Per això té tanta rellevància la dita popular que ‘es competeix com s’entrena’.

Apunta’t al Certificat en Entrenament en Esports d’Equip

L’equip Barça Innovation Hub

Bibliografia

Gabbett, T. (2010). “GPS analysis of elite women’s field hockey training and competition”. The Journal of Strength & Conditioning Research, 24(5), 1321-1325.

Macutkiewicz, D. i Sunderland, C. (2011). “The use of GPS to evaluate activity profiles of elite women hockey players during match-play”. Journal of Sports Sciences, 29(9), 967-973.

Morencos, E., Casamichana, D., Torres, L., Romero-Moraleda, B., Haro, X. i Rodas, G. (2019). “Demandas cinemáticas de competición internacional en el hockey sobre hierba femenino”. Apunts. Educació Física i Esports, 137, 56-70.

Vescovi, J. i Frayne, D. (2015). “Motion characteristics of division I college field hockey: Female athletes in motion (FAiM) study”. International Journal of Sports Physiology and Performance, 10(4), 476- 481.