En els esports d’equip entrenar és intercanviar informació. Es tracta d’ajudar els jugadors a aprendre i dominar les habilitats del joc molt millor que si les aprenguessin per si mateixos.

En aquesta tasca saber com i quan reforçar és clau. Un reforç és la utilització de recompenses per a incrementar la possibilitat que un esportista aprengui mitjançant la pràctica i comprengui per què ha tingut èxit o què ha de canviar en la seva següent actuació. Les actuacions (moviments, actituds, gestos, etcètera) que són recompensades tenen una alta probabilitat de repetir-se. Per exemple, si l’esforç en l’entrenament és reconegut públicament i reforçat amb més minuts en la competició, el més probable és que es mantingui en les següents sessions de preparació.

Els reforços poden utilitzar-se per part de l’entrenador per a comunicar-se eficaçment amb els jugadors tenint en compte els següents aspectes:

• Per a què serveixen? Serveixen quan un esportista està aprenent comportaments nous o l’entrenador vol que mantinguin actuacions desitjables.
• Quan usar-los? Molt al principi, i després quan l’esportista el requereixi.
• Com usar-ho? Quan l’esportista proposi l’actuació desitjable o proposi aproximacions adequades.

Els reforços positius són una recompensa. Recompensem quan donem a una persona una cosa valuosa després de realitzar una acció. Les recompenses poden ser diverses: des d’un premi material fins a un somriure, si bé, en general, la recompensa que més valorem és el reconeixement dels altres. El més important de les recompenses no és el que fa l’entrenador, sinó el que passa a l’interior del cervell de la persona quan és recompensada. La realització d’accions amb motivació va acompanyada de descàrregues neurohormonals que activen les reserves d’energia del nostre cos, per això notem que la motivació ens energitza i vigoritza, a la vegada que ens provoquen plaer. Les neurohormones permeten que el cervell de les persones associï la conducta realitzada amb la sensació de satisfacció i recompensa.

A més de millorar la motivació i el clima de la sessió, l’entrenador ha de relacionar la informació que intercanviarà amb els jugadors amb els objectius dels exercicis. Quan no existeix una clara vinculació entre el que succeeix en les tasques i els missatges de l’entrenador, les coses no solen funcionar. Per a ajudar a aprendre més ràpid als esportistes és recomanable seguir la següent estratègia:

• Presentar l’objectiu. Cal explicar clarament als jugadors quin és l’objectiu de l’exercici que es realitzarà continuació. 
• Concretar la clau atencional. Cal descriure als jugadors en què han de fixar-se per poder aconseguir l’objectiu. En què cal fixar-se durant l’exercici per tenir èxit? Es tracta de donar les claus atencionals de la tasca als esportistes. La informació ha de ser breu, únicament presentar la més rellevant, amb paraules que entenguin els jugadors i posar exemples.
• Intercanviar informació exclusivament sobre aquells aspectes que es relacionen amb l’objectiu de l’exercici. No s’ha d’intercanviar informació sobre aspectes que no tenen a veure amb les claus d’èxit de la tasca. És probable que l’atenció dels jugadors es divideixi en moltes coses diferents. És recomanable portar els reforços preparats abans de la sessió d’entrenament.

L’aprenentatge pot millorar quan els jugadors reben un reforç regular, específic, explicatiu i a temps sobre el seu rendiment. Les crítiques i valoracions d’informació ocasionals i superficials (com bona feina) no són clares ni explicatives i no incrementen la motivació ni la comprensió dels esportistes. La claredat en els objectius de l’entrenament millora l’eficàcia de les valoracions per part de l’entrenador. Entrenar és intercanviar informació amb els jugadors encertadament.

Carlos Lago Peñas

Referències: 

1  Seirul.lo, F. (2009). Una línea de trabajo distinta. Revista de Entrenamiento Deportivo, 23(4): 13-18.

2 Seirul.lo, F. (1993b): Preparación física aplicada a los deportes de equipo, Colección CadernosTécnico-Pedagóxicos do INEF de Galicia, A Coruña: Centro Galego de Documentación e Edicións Deportivas.

3 Seirul.lo, F. (2010). Estructura sociafectiva. Documento INEFC – Barcelona. Tomado de: http://www.motricidadhumana.com/estructura_socioafectiva_doc_seirul_lo_Outline_drn.pdf

4 Weinberg, R.S. y Goud, D. (2012). Fundamentos de Psicología del Deporte y del Ejercicio Físico. Madrid: Editorial Médica Panamericana.

5 Marí, P. (2011). Aprende de los campeones. Barcelona: Plataforma Editorial.

6 Bueno i Torrens, D. (2017). Neurociencia para educadores. Barcelona: Octaedro Editorial.