En els esports d’equip, el marcador final d’un partit no és controlable per l’entrenador i els jugadors. La sort o el bon fer de l’equip rival poden portar a un mal resultat malgrat haver jugat a un destacat nivell. Potser per això les supersticions i les creences errònies dels esportistes ocupen un lloc important en la preparació dels jugadors per a competir.^1,2 Pot tractar-se de petites accions com evitar el color groc en l’equipament o la necessitat de trepitjar dues vegades seguides amb el peu dret en entrar al camp. Però també poden afectar els exercicis inclosos en els protocols de prevenció de lesions o a la proposta d’escalfament prepartit.

Les creences dels jugadors poden xocar amb l’evidència científica que sol suportar les rutines d’intervenció del cos tècnic. En la Figura 1 es presenta la relació entre la robustesa de l’evidència científica i la fortalesa de les creences dels esportistes quan s’intenta modificar o introduir una conducta o intervenció nova que podria millorar el rendiment. Quan l’evidència científica coincideix amb les creences d’un atleta, és relativament fàcil evitar o presentar un nou enfocament (quadrant 1). Si un atleta desenvolupa comportaments que no estan recolzats per la ciència, pot ser millor tolerar l’activitat i esperar un moment en què el rendiment no sigui bo, la qual cosa podria obrir una finestra d’oportunitat per a aprendre a adoptar enfocaments més sòlids científicament (quadrant 2). Quan l’evidència científica és sòlida però l’atleta no creu en el que es farà, cal ser pacient. Quan sigui apropiat, és recomanable parlar sobre els arquetips d’esportistes que adopten intervencions basades en la ciència. Pot ser més fàcil aconseguir l’acceptació del jugador i intentar una nova intervenció basada en l’evidència científica en un moment de la temporada que no sigui d’alt risc per a aconseguir els objectius esportius (quadrant 3). Si les creences dels esportistes i l’evidència científica coincideixen a valorar negativament una actuació el més recomanable és no utilitzar-ho (quadrant 4).

L’encertada gestió de l’entrenador de què fer a cada moment, si el més recomanable o el que creuen els jugadors que és millor, és clau per a no generar conflictes innecessaris i treure la millor versió possible dels esportistes. Convé tenir present que les supersticions que poden tenir els jugadors són una important font per a la seva autoconfiança. Potser no és bona idea alterar els seus hàbits abans d’un partit d’importància. De la mateixa manera, les creences equivocades o la falta de convicció dels jugadors en una mesura proposada pels preparadors poden condicionar el seu èxit.

En definitiva, convé tenir molt present que un equip està conformat per persones molt diferents, amb cultures esportives dispars i amb creences a vegades contràries al que l’evidència científica proposa. Es tracta de trobar el millor moment per a convèncer i alterar un comportament que no és el millor per al jugador, encara que ell o ella cregui el contrari. La ciència, les creences dels esportistes i la tradició poden apuntar en diferents direccions. Sembla tan important conèixer i proposar les millors rutines de preparació suportades per la ciència, com saber tractar amb els jugadors i les seves creences.

Carlos Lago Peñas

Referències

¹ Buchheit, M. (2017). Houston, We Still Have a Problem. Int. J. Sports Physiol. Perform. 12, 1111–1114.

² Calleja-González J, Terrados N, Martín-Acero R, Lago-Peñas C, Jukic I, Mielgo-Ayuso J, Marqués-Jiménez D, Delextrat A and Ostojic S (2018) Happiness vs. Wellness During the Recovery Process in High Performance Sport. Front. Physiol. 9:1598.