El desenvolupament d’una estratègia empresarial sol començar amb una declaració sobre la missió dels objectius de l’empresa en el futur. No obstant això, si una estratègia és massa futurista, podria ser molt abstracta per als empleats. Una estratègia ha de motivar al seu equip immediatament.

La missió de Nike “Oferir inspiració i innovació a tots els esportistes* del món” pot ser fàcil d’oblidar, però l’annex realitzat pel cofundador de Nike, Bill Bowerman, “Si tens cos, ja ets un esportista”, realment capta l’atenció de tots. Els valors empresarials de Nike que s’inclouen en la seva declaració són la innovació, la sostenibilitat, la diversitat i la comunitat.

És millor definir la nostra missió quan tinguem clars el nostre propòsit i la nostra visió d’empresa. Hem d’explicar detalladament per què la nostra empresa existeix i què volem aconseguir i, després, hem de decidir com ho durem a terme. Haurem de definir els objectius de la empresa i idear un pla per a aconseguir-los tenint en compte els recursos disponibles i l’ambient en el qual funciona la nostra empresa.

La missió de Fitbit era empoderar i inspirar als seus clients per portar una vida més sana i activa. La declaració de la missió de Fitbit comunica amb claredat a l’usuari què fa l’empresa i com ho fa. No obstant això, la sorpresa es troba en l’explicació del perquè, és a dir, empoderar a les persones per poder portar una vida més sana i activa. Això resulta inspirador per als empleats, els qui inverteixen el seu temps i la seva energia en impulsar la companyia, i també per als consumidors, que se sentiran segurs de comprar a una marca amb clars beneficis per a ells.

Fins i tot els clubs esportius necessiten una estratègia empresarial. Antics socis se’n van i els clubs han d’atreure a nous membres. La popularitat dels esports canvia amb el temps, tot i que hi hagi més participants que mai. Es necessita desenvolupar noves activitats esportives per mantenir viu l’entusiasme de visitar un club esportiu.

Existeixen diversos esquemes per ajudar en la formulació d’una estratègia empresarial, tal com l’anàlisi FODA i l’anàlisi de les cinc forces de Porter, encara que aquests només ofereixen un punt de partida.

Anàlisi FODA

L’anàlisi FODA és un mètode de planificació tradicional per avaluar les fortaleses, les oportunitats, les febleses i les amenaces d’una empresa. Això suposa la identificació dels factors favorables i desfavorables per a aconseguir els objectius empresarials. Comptem amb última tecnologia (F), però el nostre servei al client és insatisfactori (D)? Podem treure partit de la pandèmia (O) malgrat la possibilitat que aquesta hagi canviat les necessitats del mercat (A)?

L’anàlisi FODA ens permet desenvolupar un pla d’acció per enfocar els recursos en les nostres fortaleses i oportunitats i buscar una manera d’abordar les febleses i les amenaces que poden impedir-nos aconseguir els nostres objectius de negoci.

Les cinc forces de Porter

En l’anàlisi de les cinc forces de Porter (P5F) es considera l’estructura de l’empresa i s’analitza d’acord amb el nivell de competència. El P5F inclou el risc de ser reemplaçat per altres productes o serveis, l’amenaça d’empreses consolidades, la probabilitat de nous competidors i els possibles canvis en el poder de negociació dels proveïdors i els clients.

El P5F és una eina important per avaluar si nous productes, serveis o empreses poden ser rendibles. Funciona identificant com cada força afecta a la empresa, per avaluar la seva posició, decidir com aprofitar els punts forts i abordar qualsevol feblesa.

L’UK Lawn Tennis Association (LTA) és conscient que el tennis no és l’esport més fàcil d’aprendre. La combinació de la corba d’aprenentatge i la necessitat de comprar l’equipament limita la incorporació de nous jugadors de tennis, especialment d’aquells que viuen en ciutats on l’espai per a les pistes de tennis és limitat. El pàdel és un esport fàcil d’aprendre que requereix menys espai per les instal·lacions. Aquest ha tingut un gran èxit a Espanya i pot ser un camí cap al tennis. La LTA va desenvolupar una estratègia per incorporar el pàdel al Regne Unit i convertir-lo en l’òrgan rector, cosa que va aconseguir al novembre de 2020. Respecte al P5F, la LTA va eliminar la possibilitat que el pàdel es convertís en un substitut que drenés el suport al tennis i, al mateix temps, va incrementar el número dels possibles jugadors per als quals el pàdel/tennis és rellevant.

Un altre exemple és Pixellot, que va tenir la innovadora idea d’emprar Intel·ligència Artificial (IA) i algorismes per automatitzar la producció dels vídeos en l’àmbit esportiu. Poden produir un vídeo més emocionant per als aficionats i més útil per al cos tècnic. Un vídeo atractiu ha de seguir l’acció i editar els inevitables temps morts. Els algorismes són específics per a cada tipus d’esport i poden decidir quan incloure un pla llarg, per a mostrar la disposició de l’equip i de la pilota, i quan fer un zoom a un jugador individual, per a destacar les seves habilitats.

Pixellot s’ha adonat que el mercat per vendre la seva tecnologia a les operadores tradicionals és limitada avui dia. No obstant això, si els clubs instal·lessin càmeres permanents en els seus estadis i recintes, crearien un mercat completament nou per a la producció automatitzada de vídeos on abans la transmissió tradicional era massa costosa per implementar. En referència al P5F, Pixellot va eliminar la seva dependència de les operadores tradicionals, les quals eren, en realitat, proveïdors de Pixellot, venent les seves pròpies càmeres als clubs. Això a permès als clubs elaborar vídeos a baix cost per si mateixos i crear un mercat completament nou per al software de Pixellot.

Motivar als empleats

Les empreses manufactureres tradicionals s’han enfocat en la rendibilitat per unitat. Així i tot, una millor estratègia no equival simplement a un millor marge brut. Les empreses basades en les persones són més complexes. Per als clubs esportius, el major cost sol ser el de la contractació de personal, és a dir, jugadors, cos tècnic i administració. Els clubs han de mantenir contents als empleats altament qualificats.

A més, no es tracta només de donar-los més diners. Als empleats els atreuen els clubs que paguen bé, però no necessàriament es tornen més productius si se’ls paga més. Hi ha molts altres factors que influenciaran en el rendiment i motivaran al personal; per exemple, la possibilitat de tenir horaris flexibles, treballar des de casa i les vacances.

Segons un informe de PwC titulat “Millenials en el treball, reconfigurant l’entorn laboral”, a l’hora de triar, són més importants per als millenials els valors socials de les empreses que per a altres grups d’edat. L’informe afirma que “els millenials volen que el seu treball tingui un propòsit, que aporti alguna cosa al món i volen estar orgullosos de la empresa”.

Una altra corrent d’idees, popularitzada en el llibre “Drive” de Daniel Pink, es basa en la creença que les persones estan, en gran manera, motivades per propòsits socials. Volen treballar per a organitzacions que facin una cosa útil per al bé comú. A més, aquestes teories ressalten la importància de ser capaços d’aprendre mentre es treballa i de tenir autonomia en la manera de fer aquest treball. Les persones no volen ser tractades com a robots, però sí que volen decidir com treballar.

Com a conseqüència, hi ha hagut un canvi cap a estratègies que es relacionen directament amb la motivació de les persones. Per a les empreses esportives, la consideració més important a l’hora de desenvolupar una estratègia és com tractar als empleats, aficionats i clients. Hem de tenir clar què és el que intentem aconseguir i definim el nostre propòsit principal tant d’avui com del futur.