El control de la càrrega d’entrenament és una de les eines fonamentals per optimitzar el rendiment, tant dels esportistes d’alt nivell en general com el dels futbolistes en particular.
Sabem que el rendiment esportiu és un fenomen complex i depèn d’una gran quantitat de constrenyiments, però entenem com es relacionen i interactuen entre si?
Malgrat l’interès creixent que hi ha per l’esport paralímpic, la investigació del rendiment en competicions amb cadira de rodes encara no està gaire avançada.
La capacitat d’esprintar és essencial en la majoria dels esports d’equip, com el rugbi, el futbol o el bàsquet. Però aquesta capacitat no es desenvolupa en condicions estables i controlades.
Un tema que suscita molt d’interès entre els investigadors i tècnics esportius és l’estudi dels escenaris de màxima exigència o “worst case scenarios”.
Els que han vist futbol d’elit durant l’última dècada segur que s’han adonat que el joc és més exigent que mai. Aquest fet destaca la importància dels mètodes d’entrenament amb l’objectiu de preparar els jugadors pels rigors del joc.
De totes les variables que ens ofereixen avui en dia els sistemes de monitoratge i registre de l’activitat dels nostres jugadors, quina és la informació més rellevant? És una pregunta a la qual probablement s’enfrontaran tots els tècnics quan comencin a gestionar el gran volum d’informació que es genera a cada sessió d’entrenament.
Per primera vegada, la nostra nova investigació ens aporta alguna informació sobre la metodologia dels entrenaments i, possiblement, els secrets de l’èxit del club.
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.