El metavers està en boca de tots. Les grans marques no han esperat per començar les seves proves i el món de l'esport ha fet ja els seus primers passos.
El metavers està en boca de tots. Les grans marques no han esperat per començar les seves proves i el món de l'esport ha fet ja els seus primers passos.
Tradicionalment, els esports femenins han estat deixats de banda en comparació amb els esports masculins. Com pot la visibilitat ajudar a atreure més espectadors? Estan millorant els números?
Encara que la contaminació ambiental és un dels problemes que més preocupa la societat, la recerca científica sobre com la pol·lució afecta l’esport professional només ha donat els seus primers passos. Existeixen nombrosos estudis sobre com influeix el medi ambient en els treballadors i ciutadans en general, però rares vegades tenen com a objecte d’estudi els esportistes, tenint en compte que la seva inhalació d’aire és molt superior durant l’activitat física. Tan sols està documentat que l’exposició a emissions causa mal oxidatiu i inflamació del sistema cardiovascular a llarg termini.
En general, les lesions al futbol són agudes o acumulatives. Les lesions agudes són “traumàtiques”, per exemple, com a resultat d’una caiguda, un cop o una col·lisió entre jugadors. Les lesions acumulatives són aquelles en què l’estrès repetitiu sobre un múscul, articulació o teixit connectiu provoca un empitjorament progressiu del dolor, les molèsties i la deterioració física. Saber com i per què passen és el primer pas per prevenir les lesions al futbol. Avui repassarem les lesions més comunes com les de genolls, turmells i isquiotibials.
Als esports d’equip el joc només és possible si es compta amb els companys, si som capaços d’aconseguir alts nivells d’interacció amb ells i el compromís d’una necessària participació col·lectiva, que ha de transformar el significat individual de guanyar. Apareix llavors la cultura col·lectiva del joc on es confirmen les relacions interpersonals i s’identifiquen diferents codis de comunicació i vincles emocionals amb els components de l’equip.
Que l’exercici és beneficiós per a la nostra salut és una cosa que ja ningú posa en dubte. A més, aquests beneficis són multi-sistèmics, i això vol dir que afecten de manera coordinada els nombrosos sistemes del nostre organisme (per exemple el cardiovascular, musculoesquelètic, etc.). Un d’aquests sistemes afectats positivament és el sistema immunitari, dividit a la vegada de forma resumida en sistema immunitari innat i sistema immunitari adaptatiu. Aquests sistemes són els encarregats de protegir-nos d’infeccions – entre moltes altres funcions –, i la seva rellevància ha quedat més que patent davant l’epidèmia de la COVID-19. Però com afecta l’exercici al nostre sistema immunitari?
Als esports d’equip, el temps de joc que gaudeixen els jugadors a la competició és un recurs limitat molt valorat pels esportistes. A l’handbol, per exemple, l’entrenador ha de distribuir 420 minuts de joc (60 minuts de partit per 7 jugadors) entre un mínim de 16 jugadors, cosa que suposa amb prou feines 26 minuts de mitjana per a cada jugador. Al futbol, els 990 minuts (90 minuts de partit per 11 jugadors) s’han de repartir entre més de 25 esportistes; en aquest cas, els futbolistes s’han de conformar amb un màxim de 40 minuts per trobada de mitjana. A conseqüència d’aquesta realitat, la rivalitat interna i la lluita pel temps de joc és una característica destacada als esports col·lectius d’elit.
La tecnologia esportiva es referia abans a estadis connectats, roba esportiva intel·ligent amb sistemes de seguiment integrats, anàlisi de rendiment i softwares per a la gestió del jugador. L’any 2020, la pandèmia va impulsar l’adopció del fitness i la salut en línia amb el sorgiment de Peloton que ofereix entrenaments i classes de ioga a través de Zoom. Amb aquesta nova moda del “fitness connectat”, quines prioritats haurien de tenir els clubs esportius a l’hora d’invertir en tecnologia esportiva?
Fins l’arribada d’internet i el fenomen de la viralització n’hi havia prou amb que un estadi icònic generés una foto atractiva. Aquesta imatge habitualment coincidia amb la seva façana exterior. Avui en dia, en canvi, la nova arquitectura dels estadis busca lluitar per la seva visibilitat afegint detalls que, a més de complir amb la seva funció principal, puguin impactar als canals online.
Els especialistes en màrqueting asseguren que a partir del 2022 deixarà de ser útil planificar el patrocini esportiu prenent els aficionats com a referència. I això és degut a un canvi accelerat per la pandèmia: la relació del públic amb els equips, els esports i l’esdeveniment esportiu. Avui dia, tan sols el 25% de la població es declara seguidora d’un equip. La proporció puja al 50% quan es tenen en compte els qui segueixen un esport específic en lloc d’un club. Però només ocupa el percentatge massiu dels antics aficionats, el 80%, a la categoria general d’aficionats a l’esport.
La microbiota intestinal (entesa com el conjunt de bacteris que viuen a l’intestí) ha rebut especial atenció en els últims anys a causa dels nombrosos estudis que han relacionat el seu funcionament amb la salut. Així, la disbiosi de la microbiota (és a dir, l’alteració a la composició o funcionament d’aquests bacteris) provocada per exemple per una mala alimentació, un elevat estrès o per l’abús d’antibiòtics, s’ha relacionat amb el desenvolupament de nombroses patologies metabòliques i inflamatòries.