El jugador de futbol professional té unes característiques fisiològiques particulars que li permeten córrer una mitjana de 10-12 km per partit i ser capaç a més a més d’accelerar fins a aconseguir velocitats de més de 30 km/h des de situacions quasi estàtiques.
Els torneigs internacionals de seleccions representen un canvi important en la càrrega de treball habitual dels jugadors.
Possiblement l’objectiu més important de l’entrenament és ajudar els jugadors a desenvolupar habilitats i comportaments que puguin millorar el seu rendiment en la competició.
El dany muscular induït per l’exercici i el consegüent dolor muscular, conegut comunament com a ‘punxades’, condiciona en nombroses ocasions el nostre rendiment.
Les adaptacions a l’entrenament depenen de l’especificitat dels estímuls que es generin. Amb relació a això, en el futbol hi ha un jugador que es diferencia de la resta: el porter.
Les demandes físiques en el futbol professional s’estan incrementant en els últims anys. El joc està virant cap a un augment tant de la distància que els jugadors recorren en els partits com en la intensitat a la qual executen les accions.
Una de les principals característiques dels futbolistes d’elit és la seva capacitat per realitzar accions a màxima velocitat. És tal la rellevància, que la majoria dels gols vénen precedits d’esprints.
L’objectiu de la pretemporada en el futbol d’elit és divers. Es tracta de fer proves, “mesurar les forces amb altres equips” i desenvolupar les capacitats físiques dels jugadors per preparar-los tan bé com es pugui per a les demandes de la temporada.
Un dels debats més habituals entre els agents esportius que es dediquen a la formació de talents té a veure amb la conveniència o no d’una especialització primerenca per part dels joves jugadors.
Les creences dels jugadors poden xocar amb l’evidència científica que sol suportar les rutines d’intervenció del cos tècnic.